L’oferta i demanda de lloguers de temporada es dispara a Barcelona

Inicialment van aparèixer els pisos d’ús turístic. Milers de barcelonins primer, i de grups inversors després, van descobrir que llogant per dies podien multiplicar els seus ingressos respecte d’un lloguer convencional a la ciutat, fins que el veto municipal a noves llicències d’activitat, ja fa quatre anys, va frenar la desmesurada eclosió. Ara, després de la llei catalana que des del 2020 limita el preu de la renda de llarga durada en municipis tensionats, són molts els petits propietaris i inversors que fan el salt cap als anomenats lloguers de temporada (per més d’un mes). Són legals sempre que la seva finalitat no sigui de vivenda habitual, no necessiten llicència especial, són flexibles i no tenen el risc de l’impagament (entre altres) que comporta un lloguer residencial. El fenomen és comú a qualsevol gran ciutat amb molta població (sobretot internacional) que s’hi instal·la durant uns mesos per feina, estudis o oci. La capital catalana té un ampli historial en l’àmbit universitari i també per alts càrrecs d’empresa que treballen una temporada aquí. Però tot i que no hi ha xifres oficials al respecte, al no haver-hi un registre d’aquest ús, totes les fonts consultades, des d’immobiliàries fins al mateix ajuntament, han percebut el creixent pes d’aquesta oferta arran de la pandèmia. ¿Fins al punt d’afectar l’oferta residencial? La crisi de la covid va deixar els 9.500 pisos d’ús turístic de Barcelona sense gairebé demanda. Aquesta s’ha anat recuperant segons els vaivens sanitaris, però segueix a un ritme molt per sota de l’habitual fins al 2019. Després del confinament, de fet, el consistori va obrir un programa perquè els titulars de vivendes turístiques les destinessin a lloguer social a càrrec de l’ajuntament, amb rendes assegurades i contractes d’1 a 4 anys. Un total de 130 propietaris van triar aquesta via provisional. Uns quants es van passar al lloguer convencional (d’almenys 5 anys), però la gran majoria ha buscat transitòriament un pla b, com el de lloguer per temporada. La contractació es pot gestionar també des de plataformes com Airbnb, només que al ser superiors a un mes (per sota necessiten llicència turística) els preus s’ajusten a les tarifes per dies. Un 269% més de demanda a la principal plataforma Però la nova oferta local no només s’engreixa actualment per aquesta via, sinó també amb vivendes que abans es llogaven per a llarga durada. Samuel Toribio, director general a Espanya de Homelike –la plataforma especialitzada més gran, amb 100.000 pisos a 10 països– destaca a aquest diari que l’augment de l’oferta es deu perquè «dona molta més flexibilitat i llibertat al propietari, que pot disposar a curt termini de l’immoble» i també garanties de cobrament. Els que contracten moltes vegades són empreses. I un hipotètic impagament és més fàcil de gestionar, al no tractar-se de vivendes habituals. La plataforma compta amb unes 3.000 opcions a Barcelona, mentre que la seva demanda ‘online’ ha crescut un 269% l’últim any a la capital catalana. Exerceixen d’aparador de l’oferta (sense gestió) i la seva comissió surt dels propietaris. Aquest especialista destaca que la creixent demanda per a directius de pas o els anomenats ‘nòmades digitals’ ha propiciat que grups immobiliaris optin per aquesta modalitat per destinar finques senceres, «sense morositat». Turisme de Barcelona fins i tot ha impulsat un programa anomenat Barcelona Workation que justament vol atraure professionals que teletreballen i ara poden viure en diferents llocs, aportant talent i despesa en el seu temps lliure a la ciutat, afirmen. No per rendibilitat No obstant, tot i que molts propietaris «busquen eludir la llei de contenció de renda» amb els contractes temporals, s’ha de tenir en compte que la clau del tema no és la durada ni la rendibilitat. No tenen per què ser de menys d’un any, com molts creuen partint de la legislació de vivenda de 1964, que va ser rellevada per la de 1994, sinó que es basen en què «l’ús no sigui de vivenda habitual», remarca Montse Junyent, assessora jurídica del consell general de COAPI d’Espanya, i del de Barcelona. S’ha de deixar clar per contracte que la finalitat és una altra (laboral, un màster, un tractament mèdic...), i no encadenar un contracte rere l’altre amb el mateix inquilí. A simple vista, la seva rendibilitat pot semblar superior al lloguer de llarga durada, però aquesta «no és la motivació principal» dels que trien aquesta via. I és que tot i que la mitjana dels anuncis de Homelike a Barcelona és de 1.430 euros al mes (dues habitacions), aquesta modalitat comporta despeses d’equipament per al propietari (mobles, electrodomèstics, parament i altres) i no té la deducció fiscal del 60% que s’aplica a qui lloga per més de cinc anys. També es corre el risc que es mantingui sense comercialitzar durant diversos períodes. Altres empreses, com SH Barcelona (que sí que gestionen directament turístic, de temporada i llarga durada) constaten l’augment del mercat de temporada, en què ells anuncien opcions des de 20 metres quadrats a partir d’uns 700 euros al mes, per a perfils d’usuaris cada cop més variats. Previsions de futur Especialistes del sector coincideixen que els pisos amb llicència turística es tornaran a llogar només per dies quan remeti la pandèmia i repuntin els viatgers vacacionals, al ser més lucratiu. No obstant, es mantindrà el transvasament de vivendes que abans van ser de lloguer tradicional. En el cas de Barcelona, la limitació legal perseguia especialment frenar l’escalada de preus dels últims anys. No obstant, ha produït desajustos imprevistos en el mercat, com que el preu d’un mateix pis reformat o sense reformar en una mateixa finca variï tan poc en les estimacions del Govern que no compensi els propietaris a l’hora de fer millores. O que en un moment de preus a la baixa l’amo prefereixi no llogar perquè aquest contracte determinarà els que es facin a posteriori, a l’estar limitades les futures pujades. La caiguda de la renda el primer any de regulació catalana és atribuïda per l’ajuntament i algunes entitats a l’esmentada limitació pactada. Tot i que els col·legis d’agents de la propietat i els portals immobiliaris discrepen, i creuen que es deu a una mera tendència de mercat ja iniciada abans de la llei (setembre del 2020), que s’ha accentuat pel boom de la compravenda després de la pandèmia i la fugida de molts barcelonins fora de la ciutat. Com exemple, el cas de Madrid, on en el mateix període comparatiu d’un any els preus oferts han baixat un punt per sobre de Barcelona, segons dades d’Idealista.com El que sí que està clar és que l’oferta tradicional ja s’ha reduït dràsticament, perquè molts propietaris tenen «inseguretat jurídica», opinen fonts d’aquest portal, que ha passat de comptar amb una borsa habitualment superior a 10.000 o 12.000 vivendes, a només 6.400 en l’actualitat. La seva previsió és que aquesta baixa oferta tensioni el mercat i generi a curt termini un repunt dels preus.

L’oferta i demanda de lloguers de temporada es dispara a Barcelona

L’absència de turisme i la limitació dels preus en els lloguers llargs desvien part d’aquesta oferta a contractes temporals de més d’un mes, que no necessiten llicència i solen ser per a professionals, estudiants de màster i teletreballadors estrangers

El més llegit