Guanya Colau i triomfa Dausà

Els comuns de Barcelona estan feliços i contents i no és per menys. Percebent el rebuig frontal que Ada Colau desperta a la dreta catalana, a bona part de l’independentisme i a determinats sectors de l’esquerra, em sembla un èxit el resultat obtingut en l’últim observatori municipal, presentat aquest dilluns. És veritat que els barcelonins li donen la pitjor nota de tot el seu mandat, però també li atorguen una còmoda victòria que desfà l’etern empat amb ERC. O sigui, que els seus l’adverteixen, però li són fidels. Davant aquest panorama i per veure com analitzen les dades des de dins, contacto amb Jordi Martí, que a més de regidor de Presidència i Pressupostos, és una de les persones de més confiança d’Ada Colau i que maneja la sala de màquines de l’ajuntament. «Doncs sí, crec que els resultats són un èxit indiscutible», em confirma de manera categòrica. M’explica també que l’enquesta es va fer a l’inici de la sisena onada i en aquest moment hi havia una crítica furibunda sobre tots els governants. En la seva anàlisi personal reconeix que «no es pot amagar que la crítica a l’estat de la ciutat és dolenta però el 15% de la intenció del vot és gràcies a Colau. Per tant, pensem que el ciutadà valora que és l’única que està dibuixant un projecte i és qui més aposta contra el canvi climàtic i qui més lluita per intentar millorar l’accés a la vivenda». Neteja, seguretat Barcelona no està neta i això, com la falta de seguretat, queda reflectit de manera notable a les enquestes. No obstant, els resultats de l’observatori venen a dir-los que es posin les piles, tot i que no tinguin oposició. I és que l’enquesta mostra que no hi ha una alternativa real. Ernest Maragall és l’únic líder que surt ben parat, però m’atreviria a dir que la gent valora més el seu cognom i edat que una altra cosa. El segueix l’incansable Jaume Collboni del PSC, però ell sap que tot el seu esforç se’n pot anar en orris si les enquestes internes del seu partit troben un candidat millor. Si això passa, el canviaran i punt. Descartat Salvador Illa, que ja es veu a la Generalitat, alguns tornen a apuntar a Miquel Iceta. Per la seva banda, a Elsa Artadi l’han penalitzat els conflictes interns del seu partit i la seva crítica constant no ha donat el resultat esperat. En fi, el que un pensava. Que, avui dia, Ada Colau tornaria a guanyar les eleccions. No hi ha més. Deu anys de Joan Dausà Va ser dilluns, també, al teatre Coliseum. Aquí Joan Dausà va oferir un concert especial de Nadal que va fer disfrutar tots els presents. I va ser just ara fa deu anys que va sortir a la venda el seu primer cedé ‘Jo mai mai’, amb 11 temes en què predominaven les cançons d’amor, desamor i amistats. Des d’aleshores a Dausà li ha canviat molt la vida. «Imagina’t, ara estic casat, tinc dues filles, visc a la muntanya i visc de la música». Gairebé res. I és que aleshores Dausà feia de presentador, locutor i actor, però no tenia clar el seu futur. Ara Joan Dausà es dedica en exclusiva a la música. En el seu últim àlbum, ‘Ho tenim tot’, hi ha una evolució de la seva veu, més intensa, i el seu discurs més reivindicatiu. Això sí, continua sent el de sempre. Un tio pròxim i amable que emociona amb les seves cançons i que es fa estimar. A més, arrasa on va, però no li ha pujat al cap. Sens dubte, el pas dels anys i els dies a Cadaqués on va conèixer l’Eli, la seva parella, li han vingut bé per convertir-se en un dels cantautors de referència del pop català. Està en plena gira, el 19 de gener actua a Madrid i aquests dies sona molt la cançó que li va dedicar a la filla morta de Luis Enrique. «Fa un any que la tenia preparada i va ser molt emotiu poder-la cantar al Palau davant Luis Enrique i la seva família». M’explica que el seu principal objectiu és continuar arribant a la gent a través de les seves cançons. Doncs mirin, si és per això no tinc cap dubte que hi ha Dausà per anys.

El més llegit