Els veterans del lloc, o potser no tant, recordaran les emissores de taxi, de com aquesta ràdio al costat de la ràdio de tota la vida anava deixant anar veus, la majoria de vegades incomprensibles, de companys de files que narraven el trànsit o qualsevol embolic gremial. Aquest ‘walkie-talkie’ els donava la vida, era com conduir en grup. I el client anava darrere, sense entendre massa per què aquest home, perquè eren i són gairebé tots homes, no portava posat el cinturó de seguretat (la normativa li ho permet) i manejava la interlocutòria amb una mà mentre amb l’altra sostenia la carxofa per parlar amb els amics al seient del copilot. Era, a més d’un mitjà de comunicació, una eina infal·lible per llançar un senyal d’alarma. Un ‘mayday’ que era correspost. I de quina manera.