La Barceloneta s’aferra a la seva identitat marinera per remuntar el vol

La Barceloneta del 2021 fa cada cop menys olor de sofregit d’arròs i peix. Si un recorre el barri des del passeig de Joan de Borbó percebrà més l’aroma de pizza, hamburguesa, taco, xauarma i crep que d’una paella de marisc acabada de fer. El retrat olfactiu –que encara fa més mal en el pla visual– és la constatació de la imparable pèrdua d’identitat marinera del que havia sigut el gran aparador comercial i gastronòmic del barri. Comerciants i veïns són conscients d’aquesta «degradació», però creuen que encara hi ha temps de recuperar aquesta essència que la feia única, amb ajuda de les administracions i impulsos com el que suposarà l’esperada nova llotja de pescadors. En paral·lel, l’oferta de restauració ha crescut en els últims anys en altres punts, que van de l’eix de la Nova Bocana del front marítim, gairebé sempre amb més vocació turística que d’especialització mediterrània. El popular i paradoxal barri –en tant que ha sigut objecte d’una brutal especulació immobiliària en l’última dècada malgrat comptar amb una renda familiar 20 punts per sota de la mitjana de Barcelona– suma diversos estius de crisi de convivència. La pressió turística en aquest enclavament de poc més de 15.000 habitants, ha portat innombrables problemes d’incivisme i monocultiu, entre les desenes d’apartaments il·legals per a viatgers joves i l’evolució de l’oferta comercial cap aquest segment, en detriment dels establiments de proximitat o de més qualitat. La inseguretat i els excessos (de la gresca als trixis que cometen infraccions) han anat escalfant l’ambient. Però en paral·lel, l’economia del barri ha anat desdibuixant els seus valors diferencials. «Amb aquesta ubicació, vistes i clima la zona hauria de ser el millor de Barcelona, però mira com està», es lamenta Albert Enrich, al timó de La mar salada, un dels últims valents que resisteixen a Joan de Borbó liderant una cuina amb gust de mar. Porten 28 anys a la zona, però la família representa també la cinquena generació de Can Ros (1908), a l’interior del barri. ¿I com està el famós passeig? Fa sis anys aquest diari el va radiografiar amb el saldo de només una desena d’establiments històrics o autòctons. Ara amb prou feines es compten amb una mà, juntament amb L’Arròs, el Mesón Barcelona (‘el Perú’) i La Bombeta (com a nova sucursal de la casa mare, a l’interior del barri). Amb arrels a la zona queda també un dels locals d’El Rey de la Gamba. En els últims temps, la crisi, les ofertes d’inversors forans i altres circumstàncies han anat escombrant trossos d’història, des de Can Manel fins al Suquet de l’Almirall (tancat) i més recentment el Port Vell (amb nous operadors que exhibeixen una gran pantalla de TV enfocada a l’exterior) i Cal Pinxo (de mar), entre molts altres exemples. Sergi Ferrer, al capdavant de l’associació ACIB Barceloneta, que aglutina comerciants i hostaleria, veu amb molta preocupació l’evolució de l’eix com «una segona Rambla», sense cap control sobre l’equilibri de l’activitat. L’entitat redobla esforços per fer tastos gastronòmics i reforçar la identitat marinera, però topa amb operadors pendents de fer negoci a curt termini i no d’associar-se ni projectar una imatge d’eix. Evolució no volguda Després de la invasió dels supermercats d’horari XXL per a viatgers, han anat proliferant els negocis de ‘fast food’ i l’adquisició de restaurants històrics per part d’empresaris pakistanesos i russos molt solvents que en molts casos mantenen la retolació i oferta culinària, però enfocats als menús ràpids i barats, amb una agressiva política de captació de clients al carrer. Les famílies amb diverses generacions als fogons no entenen que l’ajuntament accepti neons, pissarres invasives i parapets entre alguns nouvinguts (disposats a abordar les multes a cop de talonari), mentre a ells se’ls multa per una estufa o una glaçonera a la terrassa. Enrich considera urgent recuperar l’esperit de la qualitat –amb què han mantingut el client local en temps de pandèmia– i «dignificar» la imatge de la zona. I al·ludeix a una normativa obsoleta per a les terrasses, que els impedeix poder funcionar a l’hivern. Els han denegat projectes per instal·lar pèrgoles de disseny, mentre els para-sols i tendals semblen a punt de volar en dies freds, com aquest dijous passat. Des de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, Manel Martínez, lamenta que les noves incorporacions «estigmatitzen» aquesta important activitat econòmica del barri, i no generen ocupació per als residents, com sí que mira de promoure l’ACIB. «Tampoc treballen amb proveïdors autòctons, ni tenen vinculació amb el territori», opina, amb la vista posada a la nova llotja que s’estrenarà d’aquí una mica més de dos anys. Als carrers interiors, els bars i restaurants de sempre (menys vinculats al turisme de masses i amb més públic local) gaudeixen de millor salut i han sobreviscut a la pandèmia sempre que tinguessin terrassa. Conformen potser la Barceloneta més autèntica, on encara baixen barcelonins fidels, i en un entorn menys saturat. L’hostaleria és sens dubte el motor econòmic dels tentacles del barri, s’endinsin o no al mar. Així, en els últims anys no només ha crescut una important oferta quant a inversions al voltant de l’edifici del consorci d’El Far, sinó també a la Nova Bocana, ara molt de moda, però a anys llum de la vida de barri. Com ja va passar abans amb els lucratius negocis del front marítim, al costat de l’Hotel Arts. També hi ha hagut molts canvis a primera línia de mar, amb una oferta cada cop més eclèctica i comercial. Nuclis amb més i més oferta Més enganxats al cor de la Barceloneta hi ha els establiments del Palau de Mar i les seves àmplies terrasses, que tornen a respirar després que el pla de dotar al perímetre amb mobiliari (barres i bidons) evités l’ocupació de les voreres amb la venda ambulant, que va enfonsar els seus negocis. Els consolidats negocis en aquest àmbit són concessions de lloguer, mentre que la titularitat de l’espai públic que ocupen les àmplies terrasses és del Port de Barcelona, que vetlla per certa coherència estètica. Precisament, a Joan de Borbó es queixen que el consistori no vagi en la mateixa línia. Que la zona funcioni millor no vol dir que no enyorin les alegries de facturació del període del 2004 al 2007. Després es van encadenar la crisi econòmica, el procès, la invasió del ‘top manta’ al vial, la covid... «Som cada vegada més una zona de temporada, com Eivissa», reflexiona Jordi Coloma, d’El Merendero de la Mari. Creu que s’haurà treballar al màxim a l’estiu i resar per sobreviure a l’hivern, quan de nit el públic local arriba a ser un 30 o 40%. A migdia la zona despunta si brilla el sol, una equació infal·lible, certifica, des de la tristesa d’assistir a la «degradació gastronòmica» i la sensació de «llei de la jungla» en alguns punts. De fet, els operadors han d’avisar els clients dels problemes d’inseguretat, de vegades amb cartells explícits. A uns passos, només un tram del carrer del Pas de la Muralla i les seves terrasses corresponen també a l’àmbit del port ciutadà. La resta dels ara anomenats Porxos del Port ja no formen part de la Barceloneta, malgrat la seva proximitat. Però aquí crida l’atenció l’empenta hotelera que viuen les quatre petites illes que antany van ocupar els basars del port. «Corríem el risc de quedar aïllats sense activitat» (envoltats de places i espai obert) i han aconseguit reactivar la zona, explica Paco Solé Parellada, des de l’icònic Set Portes. Aquestes illes sense gairebé veïns, amb alguna oficina i diversos allotjaments turístics compta amb restaurants formals mariners i també de tapes, de l’Oaxaca al Cadaqués, a més d’alguns locals més informals. Una vintena d’associats vetllen per organitzar activitats vinculades a la gastronomia i la dinamització. De moment, amb èxit. Accions per incentivar el comerç de proximitat

La Barceloneta s’aferra a la seva identitat marinera per remuntar el vol

L’hostaleria creix en diverses zones del barri, mentre el gran aparador del passeig de Joan de Borbó ja ha perdut gairebé tota la seva oferta autòctona i es bolca al ‘fast food’ turístic

Comerciants i veïns apel·len a reivindicar la restauració mediterrània amb l’empenta que aportarà la nova llotja de pescadors, prevista per d’aquí un parell d’anys

El més llegit