Un restaurador de la Sagrada Família: «Pot ser que l’estrella sigui un revulsiu, tot ajuda»

Una estrella artificial il·lumina des d’aquest dimecres la ciutat i moltes persones van acudir a l’encesa oficial, sabent el moment històric que estaven a punt de veure amb els seus propis ulls. «Ho podria haver seguit còmodament des de casa, però no és el mateix», explica Neus Céspedes, una jubilada de 74 anys, amb un somriure que traspassa la mascareta. Ella és veïna del Clot, però les seves passejades solen envoltar l’obra faraònica projectada per Antoni Gaudí. Aquesta vegada l’acompanyen els seus dos fills, però troba a faltar una altra persona. «M’encantaria poder veure l’encesa amb el meu marit, que també era un enamorat de la Sagrada Família, seguia sempre els seus progressos. Ens va deixar fa tres anys», rememora una veïna orgullosa de la seva ciutat i els seus encants. «M’agrada l’ambient que es respira per aquí tot i que de vegades no es pot caminar i és una mica aclaparador», puntualitza Céspedes. Entre les persones que esperen pacientment l’encesa, que finalment es va retardar tot just 10 minuts, també es troba Paquita Herrera, de 76 anys, veïna del barri i orgullosa de viure al costat del principal reclam turístic de la seva ciutat. «Estic enamorada de l’obra de Gaudí i he vingut expressament per veure l’estrella il·luminada amb el meu fill i la meva nora. La torre ha quedat preciosa. Llàstima que no crec que pugui veure acabada la Sagrada Família», lamenta aquesta pensionista. Es podria pensar que aquesta obra es va començar a construir sense pensar realment en el seu final, com un projecte viu, en moviment constant. Alguns, com Patrick Sorensen, també present durant la inauguració de l’estrella, entenen així la història interminable de la Sagrada Família. «La intenció original de Gaudí no m’interessa tant com l’evolució d’aquesta obra. Em sembla que les parts noves encaixen perfectament», afirma aquest nord-americà interessat en l’art establert a la capital catalana des de fa quatre anys. La Sagrada Família continua creixent, sobretot cap a dalt, i l’‘skyline’ de la ciutat de Barcelona ja ha canviat, tot i que sigui lleugerament amb aquesta brillant estructura de 12 puntes. Alguns esperen que serveixi com a reclam. És el cas dels establiments comercials de la zona, molt tocats per la crisi de la pandèmia. «Pot ser que l’estrella sigui un revulsiu, perquè tot ajuda, no ho sé. He de pensar així, ser optimista, no tinc més opcions», afirma Joaquín Gimeno, director del restaurant Els Porxos, situat en el 140 del carrer de Mallorca, enganxat al temple. Mentre diu això el menjador és buit i una part dels seus treballadors, en erto. «Abans treballàvem molt amb turistes asiàtics –continua Gimeno–, també amb gent gran que venien en grups de l’Imserso. No hem tornat a la normalitat però sembla que comença a moure’s l’economia». En el costat fosc Gimeno és al capdavant del restaurant des de fa dues dècades i ara mateix el que menys li fa perdre el son és una hipotètica expropiació per construir una monumental escalinata. «Si això passa no crec que jo ho vegi», confia el restaurador, escèptic quan es diu que aquesta era la voluntat del geni del modernisme i totalment pragmàtic: «¿Per què una altra escalinata si ja en té dues?». Tampoc està gaire preocupat, malgrat l’afectació, Manuel B., veí del 414. «Tot seguirà igual en aquestes illes perquè cap govern municipal té les pilotes d’expropiar 1.000 famílies per crear una cosa sense aprofitament urbanístic com és una avinguda», assegura. Va comprar el pis fa 20 anys i assegura que si ara l’intentés vendre perdria molts diners. «Molts som veïns de tota la vida però també hi ha algun pis turístic perquè suposo que no val la pena vendre ara mateix», remarca aquest arquitecte, a qui l’estrella tant li fa. El temple, així en general, també. I és que l’estrella no brilla amb la mateixa intensitat per a tothom.

El més llegit