De vegades, massa, li sembla que des dels mitjans i les administracions –en aquesta ocasió està tractant amb tots dos– a la gent jove se la tracta com si fossin «una sola cosa». «Com si fóssim animals, que tu vas al zoo i dius, mira, aquesta és l’espècie ‘jove’; i el fet de ser joves és una cosa que ens travessa, però que no ens defineix. Em passa com quan els tios ens pregunten que què ens agrada a les ties i em pregunto que a quines ties», afirma Judith Aguilà Fuster, una dels 99 barcelonins entre 16 i 29 anys que participa en el Fòrum Jove, que destaca que el més important del llarg procés –interessant i dur a parts iguals– és que els estan pagant per les moltes hores de feina. «Això ja és part de la solució als problemes que ens estem trobant», diu en un lúcid àudio de whatsapp que envia després d’acabar l’entrevista al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona –en què al·lucina–, convidada a afegir el que sigui quan se li acudeixi.