Imagineu l’escena. Tres uniformats amb armilla groga acordonen una part del parc de la Pegaso amb cinta plàstica. De la tanca improvisada pengen un cartell . ‘Perill. No passeu. Vespes’. A dalt de tot d’un clàssic plàtan barceloní, gràcies al fet que ha perdut prou fulles, és possible veure un niu de vespes asiàtiques de la mida d’una pilota de bàsquet (el niu, no les vespes, aclariment necessari abans que s’escampi el pànic). Dirigeix l’expedició, literalment de caça, Jesús Jarque, biòleg i franctirador. Efectivament. L’equip ha deixat a terra, dos arbres més enllà, una nevera frigorífica portàtil i un maletí que per les seves dimensions bé podria contenir un teclat de pianista, però a l’obrir-lo. ¡Oh!, sorprèn tothom la visió d’un rifle. Amb la seva mira telescòpica i tot. La ‘Vespa velutina’, mal batejada al seu dia per la premsa com la ‘vespa assassina’, està colonitzant amb progressió geomètrica els carrers de Barcelona des que el 2018 va ser albirada per primera vegada en aquesta ciutat. Això ja és notícia, però ho és més encara, vist l’armament, l’estratègia que fa servir Barcelona en aquesta guerra contra l’invasor.