Canelons i fuet per a Joan Manel Serrat

Aquest dimecres a la nit Joan Manel Serrat estava alliberat, divertit i tan compromès com sempre. Vam coincidir en un acte amb motiu del Dia Mundial contra la Sida. Es va fer fotos amb molts dels convidats, uns estrangers i d’altres, com Lourdes Mateu, la prestigiosa doctora de la Unitat de Covid Persistent de Can Ruti, que la va enviar a la seva mare que complia 85 anys. Vam parlar del Barça: «Recorda el que et dic: ¡Guanyarem el Bayern!», em va afirmar amb aquesta barreja de força, desig i convenciment que només Serrat sap transmetre. Vam parlar també de la seva pròxima gira i del complicat calendari que l’espera. Doncs això, que l’endemà ens aixequem amb la notícia que a finals del 2022 deixa els escenaris. La discreció de Serrat va fer que no es filtrés la notícia i que tots ens n’assabentéssim alhora. L’escolto amb Josep Cuní a la SER i se’l nota tan alliberat com la nit anterior en la qual fins i tot feia broma quan li van fer la PCR. Coincideix amb Nandu Jubany en antena i se citen per sopar amb la penya ‘16 Fetges’. Un grup d’amics que es reuneixen una vegada al mes des de fa més de 10 anys. Perquè a Serrat li agrada menjar bé, però també conversar de la vida, de viatges, de gastronomia, de futbol o del que es presenti. Dilluns que ve degustarà els canelons de Nandu i algun fuet que el pare del seu cap de cuina, Kiko Arumi, prepara a Calldetenes i que Serrat no perdona. Alliberat i feliç Li truco i em confirma que està alliberat i feliç per la decisió presa. «Volia ser jo qui decidís la meva última gira i no una pandèmia, una malaltia o algú aliè a la meva persona». És un perfeccionista nat i ja està pensant quines cançons escollirà en el seu debut a Nova York, on s’instal·larà a Buenos Aires o les entrades que tindrà per als seus amics en el seu últim concert a Barcelona. Perquè serà l’últim. Si alguna cosa té Serrat és que quan diu una cosa la compleix. Això sí, emprenya, veient-lo tan en forma, que deixi els escenaris. Per sort no deixarà anar mai la guitarra, les seves cançons sempre ens acompanyaran i a partir del 2023 tindrà més temps per als seus nets i aquests sopars d’amics. En l’acte contra la sida, el doctor Clotet va agrair a tots els seus patrocinadors les donacions que realitzen per a la investigació mentre que el president de Seat, Wayne Griffths, va anunciar que aquest any realitzaran un concert solidari al Primavera Sound i un torneig de pàdel en favor de la Fundació contra la Sida. Griffths és un anglès alemanitzat, compromès, enamorat de Barcelona i de qui alguns ja apunten que serà el millor president de la història de SEAT. Gerard Piqué i María Ortega Serrat ha eclipsat la setmana en què un volia debatre Gerard Piqué després de sentir-lo a ‘El Hormiguero’ dir que: «L’estat anímic de la gent de Madrid és millor que el de Barcelona». Potser Piqué tingui una mica de raó, però no és el mateix viure en una ciutat que anar a passar-hi dos dies. Perquè aquí, a més de tenir el ‘Noi del Poble-sec’, en dos dies s’ha instal·lat una estrella espectacular a la Sagrada Família, s’ha inaugurat la impressionant i luxosa torre residencial Antares, l’àtic de la qual costa 8.000.000 d’euros, i el xef Romain Fornell ha estrenat, als baixos d’aquest edifici de Diagonal Mar, la fantàstica brasserie ‘Le Grand Café Rouge’, obra de la reconeguda arquitecta francesa Odile Decq, i on es menja de pel·lícula. A més, la Fundació HM Obra social Nens va realitzar la seva segona Gala solidària on el president d’HM Hospitales, Juan Abarca Cidón va ressaltar en el seu discurs que va ser el 2017 quan van adquirir la Clínica Delfos per 30 milions d’euros. Sí, el 2017, quan uns se n’anaven a Madrid ells van venir a Barcelona i això també és d’agrair. ¡Ah! Per acabar, també dir-li a Piqué que Marta Ortega, la nova presidenta de Zara, també té casa a Barcelona. Concretament un pis fabulós al passeig de Gràcia i que per a la superfesta que va realitzar aquesta setmana a la Corunya es va emportar dos catalans: el xef Albert Adriá i el cocteler Manel Vehí. Doncs això, Gerard, que els d’aquí no estem tan malament.

El més llegit