Ha mort Oriol Bohigas, un arquitecte als antípodes del calatravisme, si per això s’entén que en aquesta faceta professional poques vegades va buscar la monumentalitat, com si de l’escala i de les formes, i de la qualitat dels marbres i de la mida dels arcs de metall, es pogués deduir la mida de l’ego de l’autor del projecte. No era el seu cas. A penes han passat 24 hores de la seva plàcida defunció, a casa i en companyia de la seva família, i la millor manera d’afrontar un segon i merescut obituari (el primer, ‘L’amant de Barcelona’, va intentar ser un compendi de 95 anys de vida, que no és poc) potser sigui compartir un cafè amb Salvador Matas, arquitecte, com Bohigas, però, sobretot, inquilí des de fa 30 anys d’un ‘bohigas’, és a dir, un dels seus primers i més representatius edificis residencials, en el número 50 del carrer de l’Escorial de Barcelona. És, com a avançament de la conclusió final, una obra que, tot i que una placa recorda just a l’entrada que és premi FAD del 1962, conserva encara una exquisida modernitat.