No n’han transcendit els noms. Només sabem que eren un nen de tres anys i la seva germana de quatre mesos. Que el pare es deia V. D., tenia 41 anys, era pakistanès i es passava els dies recollint ferralla per alimentar la família. La mare es deia N. I., tenia 40 anys i era romanesa. Els quatre han mort per inhalació de fum per un incendi dins d’una oficina bancària que havien ocupat feia almenys un any a l’Eixample de Barcelona. Vivien en la misèria, i els seus drets, com el de la vivenda digna o l’accés a aigua potable, eren inexistents. Els serveis socials de l’ajuntament els ajudaven per aconseguir menjar, roba, bolquers... però mai van poder tramitar el seu accés a un pis social ni a una prestació econòmica. Ni per ells, que avui estan morts, ni pels 209 nens i 656 adults que viuen en les mateixes condicions a Barcelona.