Cada un carrega una motxilla amb la seva història, totes dures. Ningú somia viure en una nau industrial abandonada i, encara menys, al carrer, com porten fent des del 22 de novembre, quan van ser desallotjats de la fàbrica on vivien, alguns des de feia anys, a l’avinguda de Vilafranca de l’Hospitalet de Llobregat. Abans de la Covid, la Bilma, una boliviana de 39 anys, treballava cuidant un senyor gran que va morir durant la pandèmia i es va quedar sense feina. «Si vaig anar a la nau va ser per necessitat», explica la dona. Va ser quan va perdre la seva última ocupació i, davant la impossibilitat de llogar una habitació, «va comprar» un espai a la nau que avui, vuit dies després del desallotjament, és ja pràcticament un solar després del treball incessant de les màquines per esborrar-la del mapa. La dona parla asseguda en una cadira de càmping sota els balcons del número 100 de l’avinguda de Catalunya, on fa una setmana que 12 de les persones desallotjades de la nau estan acampades, protegint-se del fred i la pluja dels últims dies.