Els barcelonins van buscar més consol en les seves mascotes que als altars, l’activitat econòmica es va contraure un 11,6%, el telèfon de l’esperança va atendre un 75% més de trucades d’auxili, el transport públic va perdre la meitat dels passatgers, la presència de turistes als carrers de la ciutat va retrocedir a cotes del 1993, els delictes van caure un 42,1% i l’aire va ser, per fi, almenys tan acceptablement net com reclama la Unió Europea. Així és, l’Ajuntament de Barcelona acaba de publicar l’última versió del seu gran ‘best seller’, l’Anuari Estadístic de la Ciutat, una fotografia d’altíssima definició que s’imprimeix de forma ininterrompuda des de 1902, però que en aquesta última edició retrata un any tan atípic, el 2020, que ens hem de remuntar a la Guerra Civil o a la grip de 1918 per obrir les pàgines d’un exemplar tan fora de la norma. El 2020 va ser i serà per sempre l’any de la Covid, amb aquell abril funest en què cada 24 hores eren incinerades a Barcelona les restes de 60 víctimes mortals d’aquesta malaltia, en absència dels seus familiars, i 56 més eren inhumades en idèntica soledat. Però és molt més que això, tant que ajuda a reescriure la crònica del que va passar. Vegem-ho.