L’exemple de les Dones Sàvies de Sant Cosme: cabells blancs, tendresa i sororitat

Els costa poc començar a cantar. Són les 11 del matí d’un dimarts de novembre plujós i fred, però aquest grup de dones de Sant Cosme són les reines de l’‘al mal temps, bona cara’. Malgrat la pesant motxilla que carrega cada una (cap té menys de 60 anys i no poques superen els 80), els dimarts al matí són per a elles i procuren disfrutar-los. És el seu moment de reunir-se, escoltar-se i, sobre totes les coses, cuidar-se. Si una està més fluixa pel motiu que sigui, la resta s’esforça a acompanyar-la i fer-la riure; a més d’acompanyar-se a la cita amb la infermera, portar-se menjar les unes a les altres en un mal moment i «el que es presenti». Les Dones Sàvies de Sant Cosme són, com expliquen amb orgull, gràcia i emoció, una família. Aquest dimarts gris són 14 en el petit local municipal on es reuneixen, en un dels baixos dels blocs del barri coneguts popularment com ‘els cavalls’ pel grafiti de les persianes. Malgrat que el matí és desagradable, reunir-se els va bé. A més, no podien fallar. Avui toca posar en comú idees sobre possibles nous textos a interpretar. Una de les moltes activitats a què es dediquen és al teatre. Mares molt presents Estan assegudes en cercle i es presenten una per una amb els seus dos cognoms, «per no oblidar el de la mare». Adoración García Sacristán, Emilia Lafuente Hernández, Paquita Valle Gómez, Iluminada Aceituno Fernández, María Magán González, Adoración López Cosano, Graciella García Pinós, Adoración Villalba Guil, Ana Padilla García, Elena Muñiz Cherneco, María Garcinuño Fuentes, Nicolasa Herance Barbo, Conchita Chinchilla Martínez i María Godoy Díaz. La majoria feia molts anys que estaven vinculades a les Dones Sàvies –es van constituir el 2009– i encara més compartint barri. «Som veïnes des de fa 50 anys, i això uneix», afirma María Godoy Díaz, qui als seus 84 anys a més de militar activament en sororitat amb les Dones Sàvies, participa totes les setmanes en un programa en la ràdio del Prat des de fa 17 i dona classes de tall i confecció. No és l’única hiperactiva del grup. María Garcinuño Fuentes –a qui les seves amigues anomenen ‘La Marquesa’– també balla sevillanes, ball en línia i, des de fa cinc anys, té un hort que li «dona la vida». O Nicolasa Herance Barbo, que també fa gimnàstica i ganxet... Allò que fa 50 anys que són veïnes no és una manera de parlar. Ho són des que es va aixecar el barri en la dècada dels 60 del segle XX per reallotjar les persones que vivien a les barriades de barraques de Barcelona, a Montjuïc i el Somorrostro. «Si a una li passa alguna cosa, l’altra pateix, però les alegries també les compartim», coincideixen rialleres la majoria de dones, mares i àvies, que fa tota la vida que cuiden els seus i, ara i aquí, es cuiden també elles i entre elles. La llavor de Dones Sàvies –grup de veïnes de Sant Cosme a partir de 60 anys i fins i tot que el cos aguanti– es va plantar el 2009, quan l’Ajuntament del Prat de Llobregat les va convocar per participar en el Consell de Dones Sàvies de Sant Cosme, projecte de participació per debatre sobre les necessitats del barris on aquestes dones han aixecat les seves famílies i s’han vinculat al teixit associatiu i veïnal, des de la lluita per unes vivendes dignes en els anys 60 a la lluita contra les drogues en els 80. Mai oblidaré aquell viatge a París. Cada vegada que veig la Torre Eiffel a la tele penso, ‘jo he estat allà’ Adoración López Cosano, Dona Sàvia Després d’aquesta primera convocatòria, el grup va anar creixent i consolidant-se, participant en diferents projectes existents i generant les seves pròpies iniciatives i accions com a col·lectiu, aportant el seu coneixement i experiència. De París a Belchite Al cap de poc temps del seu naixement, les Dones Sàvies es van acostar, o al revés, a Gats, entitat social que treballa pel desenvolupament comunitari, que va sumar les Dones als seus projectes, com el Festival de Sopes del Món o el Festival Esperanzah! Juntament amb Gats han viscut experiències que les han marcat, com aquell viatge a París del 2013 que van organitzar com a regal a aquelles dones que vivien als peus de l’aeroport però que no havien pujat mai a un avió. «Mai ho oblidaré. Cada vegada que veig la Torre Eiffel a la tele penso que jo he estat allà», afirma emocionada Adoración López Cosano. També les va marcar un viatge aBelchite, en què també van participar amb Gats en el projecte Primera Pedra. «Vam agafar pedres i les vam enviar a personalitats de tot el món, de Merkel fins i tot al Papa de Roma, per animar-los que construeixin un món més just, sense guerres», diu Ana Padilla García. La Covid va ser un cop dur per a les Dones Sàvies, per la seva edat i perquè estaven acostumades a una vida social molt activa. «Va obrir una bretxa. I, malgrat que de seguida que van aixecar una mica les restriccions ens vam tornar a reunir al carrer, queden seqüeles. Just ara veig que tornem a ser de nou el que érem. És com si les veiés tornar a florir després del llarg hivern de la pandèmia», afirma Ana García Moreno, la tècnica de l’Ajuntament de el Prat que porta el grup, de qui totes parlen amb devoció. «Ens tracta com si fos la nostra filla», diuen mentre ella els torna una mirada agraïda i tendra.

L’exemple de les Dones Sàvies de Sant Cosme: cabells blancs, tendresa i sororitat

Una vintena de veïnes grans d’aquest barri treballador del Prat de Llobregat fa més d’una dècada que es reuneixen setmanalment per cuidar-se entre elles i cuidar el seu barri, una cosa que fan de forma informal des de fa 50 anys, quan el van veure néixer

El més llegit