Barcelona radiografia per primera vegada la seva indústria cultural i creativa

Se sabia que és un sector en expansió i amb fort arrelament a Barcelona, però s’ignorava la radiografia detallada de l’activitat i les seves empreses. Així que l’Ajuntament de Barcelona va decidir conèixer on i com es desenvolupen les indústries culturals i creatives (ICC) de la ciutat abans de promoure-les en ferm. El resultat és un detallat mapatge de tota la seva activitat local, que revela tant una notable distribució per gairebé tota la ciutat (amb més concentració a l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi) com algunes xifres d’impacte: 4.675 empreses, 10.158 milions de facturació i 43.535 llocs de treball. El regidor de Turisme i Indústries Creatives, Xavier Marcé, explica a aquest diari que després d’impulsar una mesura de govern el 2019 per promour i activar les ICC era necessari conèixer-ne la realitat a Barcelona. Molts mesos després, saben que la meitat de la facturació total la generen només 78 grans empreses i que hi ha una gran varietat de formats i atomització de l’activitat. Convé precisar que per indústria «cultural i creativa s’entenen els sectors amb activitats basades en valors culturals o en altres expressions creatives artístiques individuals o col·lectives», segons l’accepció de la Comissió Europea. A Barcelona, per classificar-les s’ha optat per seguir l’anomenat model de cercles concèntrics, que situa en el centre el bloc de Cultura, art i patrimoni (inclou arts visuals, escèniques i patrimoni); en el segon cercle les Indústries culturals (cine, vídeo, TV, ràdio, premsa, videojocs, música i llibres); en el tercer, Indústries creatives (disseny, arquitectura, publicitat i comunicació) i en el quart, Altres sectors o complementaris (fabricants de PC, serveis per al cine...). Com a particularitats, s’ha inclòs el Food Design com a activitat creativa i se n’ha exclòs la telefonia mòbil i d’altres que haurien disparat les xifres, i considerades ja en altres sectors estratègics a la ciutat. Repartiment per zones Marcé també destaca la seva sorpresa perquè les ICC estan molt repartides. Així, és cert que el segment del disseny es concentra una mica més al Poblenou, l’Antiga Esquerra de l’Eixample i Sant Gervasi, però resulta que l’Eixample suma la quantitat d’empreses més gran de tot el sector, seguit per la zona alta i més de lluny per Sant Martí i Gràcia. Les arts visuals tenen una mica més de densitat en aquests dos districtes predominants, mentre que les escèniques predominen a l’Eixample, Gràcia i en concret el barri Gòtic de Ciutat Vella. Les companyies de cine i vídeo es decanten més per Gràcia, l’Eixample i en concret el Parc i la Llacuna del Poblenou, mentre que el regne del videojoc és el 22@ i les Corts, i els llibres i la premsa van sobretot de la zona alta i la Vila de Gràcia a la dreta de l’Eixample. L’arquitectura té més seus a diversos barris de Sarrià-Sant Gervasi i la Dreta de l’Eixample, mentre que destaca la presència d’empreses de publicitat a la zona central de la Diagonal, la zona alta i els barris centrals de l’Eixample. La quantificació d’aquestes ICC mostra –entre una infinitat de dades– que el 58% de companyies a la ciutat corresponen a indústries creatives (40% de publicitat, 36% de disseny i 24% d’arquitectura); que la indústria cultural representa una quarta part del pastís, que les complementàries són només un 3%; que gairebé la meitat de la facturació la generen les activitats creatives; que més de la meitat de l’ocupació la generen també aquestes, tot i que les indústries culturals insuflen 15.325 treballadors, sobretot en cine i vídeo, seguit de llibres i premsa. De cara al futur, Marcé destaca que la formació tecnològica i digital fins i tot autodidacta propicia cada vegada un accés més gran a llocs de treball, fins i tot sense titulació. Reptes i debilitats Entre les fortaleses que s’aprecien en el sector hi ha la marca de ciutat, l’oferta formativa, les infraestructures i els equipaments propicis per crear, i les condicions geogràfiques per atraure i retenir talent. Com a debilitats hi figuren que aquestes nombroses activitats estan poc articulades, així com un teixit empresarial fràgil i atomitzat, una limitada col·laboració publicoprivada i un baix consum cultural en les noves generacions. El sector trobarà oportunitats en els nous models de negoci digital, la projecció cap a l’exterior i els fons de recuperació econòmica, entre d’altres, s’apunta. Però haurà d’assumir una forta competència pròxima (com Madrid i València) o els nous comportaments del consumidor després de la Covid-19 (amb molt consum a domicili). L’informe suggereix propostes per impulsar les ICC –que l’ajuntament podria utilitzar o no–, com crear xarxes cooperatives, definir una estratègia integral, acompanyar les seves ‘start-ups’, estimular la demanda, facilitar espais de creació i producció, estructurar festivals, millorar el seu tracte fiscal, i moltes més.

Barcelona radiografia per primera vegada la seva indústria cultural i creativa

Un estudi xifra en 4.675 les empreses del sector a la ciutat, amb una facturació de 10.158 milions i la generació de 43.535 llocs de treball

El districte que més en concentra és l’Eixample, seguit de Sarrià-Sant Gervasi, tot i que també destaquen Sant Martí i Gràcia

El més llegit