Prop de 75.000 persones van visitar la setmana passada cementiris barcelonins per honrar els seus morts, com passa cada any l’1 de novembre. Però cap d’elles va acudir a la Riera de Sant Miquel, 39, a Gràcia, uns 200 metres per sobre de la Diagonal, a posar una flor en record dels no se sap quants cadàvers que descansen allà des de principis del segle XIX, al cementiri que va estar obert allà entre 1816 i 1818, limitat pels carrers de la riera de Sant Miquel, del Doctor Rizal, de Neptú i de Luis Antúnez. L’oblidat cementiri de Gràcia, que va tenir una vida curta i tortuosa, res a veure amb el repòs: els últims morts van acabar abandonats sobre la terra, alguns semidevorats per gossos de carrer. Amb els anys, es va edificar a sobre. Sobre aquells ossos, potser ja pols, funciona ara una escola, la Josep Maria Jujol.
Barcelonejant
El cementiri oblidat de Gràcia
Quan les fosses parroquials van col·lapsar, atapeïdes de restes humanes, Barcelona va plantejar un cementiri a la riera de Sant Miquel que la ciutadania va rebutjar
Inaugurat el 1816, clausurat el 1818 i en desús des de 1820, van quedar-hi cossos abandonats, i es va edificar sobre els cadàvers que no van devorar els gossos
Temes:
El més llegit
- Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills
- La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"
- El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà
- El Barça es fa trampes