A Paqui Jiménez la defineixen sempre com una dona forta perquè ho és, però, malgrat la resiliència, tants anys de lluita es noten, i aquesta dona batalladora i menuda, portaveu i ànima de la tenaç lluita de l’edifici Venus, està cansada. Ja són molts anys. Massa. Al preguntar-li a la terrassa del seu bar, al cor de la Mina, sobre la seva principal demanda avui, el novembre del 2021, no dubta un segon la resposta. «Que ens treguin; que ens treguin ja d’aquí, que són 22 anys en aquesta ratera», diu evidenciant l’absurditat de la pregunta. Després de l’aclaparadora victòria judicial i, sobretot, social –la campanya de guerrilla comunicativa Objectiu Venus va aconseguir col·locar la injustícia d’aquesta comunitat en l’agenda política i mediàtica– van aconseguir que el febrer passat, just abans de les últimes eleccions catalanes, la Generalitat canviés d’opinió i tornés al pla inicial: enderrocar el macroedifici. Una operació complexa que no sembla avançar, per a desesperació dels seus habitants.