La finestra felina del Masnou

La Fina et mira de reull amb cara de tenir una agenda tan ocupada com la de Toni Cantó a l’Oficina de l’Espanyol. És impossible no parar-se en sec. Aquesta és una finestra a peu de carrer amb bústia, cartells dialogants i mirades que et desarmen com el gat de Shrek. Entre les reixes, penja una rastellera d’«adhesius felins» que convida a emportar-se’n una. «Són GRATIS», llegeixes dues vegades, per si de cas, mentre busques una càmera oculta. Sí, aquí hi ha gat amagat. Exactament, cinc. «La finestra felina del Masnou». Així s’ha batejat a Instagram. Sembla l’aparador d’un cat cafè: es veu una caseta de fusta, gespa de pega, lleixes a prova de set vides i cinc gats que venen i van amb la parsimònia del Garfield. S’ha convertit en una font dels desitjos en versió felina. Hi ha transeünts que fins i tot hi llancen monedes. «Passar cada dia per davant –els escriuen– m’alegra molt». Hi deixen cartes, dibuixos, joguines, llibres, llaunes de menjar. Disney et fa una pel·lícula amb menys. «Et fa creure –assegura Raquel emocionada–. Hi ha gent molt bona», se li entelen els ulls. I t’ensenya el grapat de cartes que han deixat aquesta setmana a la seva finestra. Raquel Expósito, 41 anys. «Lucky», es llegeix al seu avantbraç. «Perquè soc afortunada», somriu ella. També porta tatuada una Nikon, un felí, els llavis de la seva filla. ¿I aquesta oreneta? «Només tenen un amor en la seva vida –arronsa les espatlles–. Soc una Disney realista». La seva vida faria caure de cul Jorge Javier Vázquez. «Soc una mica intensa», riu. Cal prendre una biodramina per escoltar la seva història. Ha viscut als EUA, Turquia, Dubai, Itàlia, Croàcia. Va tornar a Barcelona fa 5 anys. És fotògrafa. Al seu veïnat la coneixen com «la noia dels gats». Conviu al carrer Pere Grau del Masnou amb Sadé, la seva filla de 9 anys, i cinc felins. La que es deixa acariciar com un gos és la Fina. La Raquel la va rescatar dels carrers de Turquia. A ella i a la seva neboda, la Matana. Les gates negres són la Mia i la Lyli, dues germanes que van venir de la protectora de Cabrils. La Leah és la més petita del clan del finestral. És la que et mira com el Silvestre al Piolín. Miola amb accent sevillà. La Raquel la va adoptar via Facebook. Ironies de la vida, tot va començar per curiositat, aquesta que en els refranys mata els gats. Els de Raquel van començar a sortir a la finestra a xafardejar i es van aficionar a prendre la fresca. Així que la propietària va anar gat-aclimatant el finestral de carrer: hi va posar una caseta, lleixes, gespa. Va acabar penjant a la reixa els ara famosos adhesius felins. «Vaig pensar: ‘Sembraré l’amor pels gats a tots els nens’», recorda. I va afegir un cartellet convidant tots els transeünts: «Únicament recorda agafar-ne només una –es llegeix– i així més gent podrà obtenir el seu adhesiu felí». Una font dels desitjos Un dia la Raquel es va trobar a la finestra... ¿això és un euro? «Aquesta gent és molt honrada», diu rient al recordar-ho. I la finestra es va convertir de cop en una font dels desitjos. La Raquel va agrair el gest anònim amb una carta. La va deixar subjecta amb una pinça a la reixeta de la finestra i va afegir al costat una noteta i un boli penjant amb fil de pescar. «Has recollit la carta: Sí o No», amb dos quadradets al costat. L’endemà, la carta no hi era. Havien marcat el «Sí». Un altre dia va aparèixer la Matana amb posat d’‘influencer’ envoltada de joguines. «D’una gent que havia perdut el seu gatet –detalla la Raquel–. Hi ha moltes cartes d’aquestes. Perden el gatet i passen molt per aquí perquè així poden estar en contacte amb els gats. Els poden tocar per la reixeta». Les sorpreses van començar a convertir-se en rutina. Van aparèixer a la finestra llaunes de menjar, txutxes, més monedes d’euro, il·lustracions... «Això és una passada –pensava Raquel cada dia–. Això ho he de fer més polidet». I va comprar una petita bústia on deixar i recollir les notetes. «¡En menys d’una setmana us contestem!», prometen la Raquel, la Sadé i també el Xavi, la parella de la fotògrafa. En dona fe l’arsenal de papereria felina que hi ha desplegada a la cuina. Fins i tot segellen les cartes amb empremtes felines de cera. «¡Escolta!». Des de la cuina se senten xiuxiuejos de nens. «Sempre piquen, sempre piquen –riu Raquel–. Ja han agafat un adhesiu». La finestra felina ha acabat obrint-se també a Instagram (@laventanagatunadelmasnou). «Així els nens saben quan els hem deixat una carta», justifica Raquel. El que més els ha flipat, li comenten els pares, és «escriure cartes de paper». Molts dels sobres que apareixen a la bústia són del centre metge del costat. Casualment, portal amb portal, hi treballa un logopeda per a nens. «N’hi ha molts amb dislèxia», li van dir. Des que ho va descobrir la Raquel, les seves cartes afegeixen preguntes. «I sempre els diem una curiositat sobre els gats –apunta–: ‘¿Tu sabies que els que tenen tres colors són sempre femelles?». L’efecte felí «¿I tu com et dius?». N’hi ha que ho pregunta directament a la gata que hi hagi a la finestra. Compte que de vegades ressona «¡Matanaaa!». L’ha deixat anar la Raquel alguna vegada a través de la càmera. En va instal·lar una a la finestra per por que li fessin alguna cosa, a les gates. «Però també per veure com recollia la gent les cartes». Això, diu, «ho paga tot». ¿L’objectiu de tot això? «Que la gent estimi els animals». Al seu carrer –Raquel treu pit– ja han començat a muntar més finestres felines. «Comunitat», diu. «Crec que podria ser una cosa que l’engloba tota: això fa comunitat», insisteix. «Al final és tot una cadena: l’efecte papallona». Efecte felí, en aquest cas. ¿La moral? «La vida de vegades –recalca– té finals Disney».

La finestra felina del Masnou

Aquesta és una font dels desitjos en versió felina. Una finestra a peu de carrer amb bústia i mirades que et desarmen com el gat de ‘Shrek’

El més llegit