Coreans de Catalunya celebren ‘El juego del calamar’ a Nou Barris

De verd i blanc, 216 participants esperen que comenci el primer joc. Els que no aconsegueixin completar-lo en seran eliminats. Els vigilen persones que vesteixen uniformes vermells mentre una veu ronca, distorsionada, n’explica les regles i en dona les indicacions preceptives per megafonia. Sona una música tenebrosa que resulta inquietant i que qualsevol que hagi vist la sèrie coreana identifica com la que s’escolta a ‘El juego del calamar’. Els 216 participants han de jugar a un joc infantil que no només es practica a Corea. A la sèrie es diu ‘llum verda, llum vermella’, tot i que també es coneix com l’amagatall anglès o, com l’ha citat a aquest dilluns a Barcelona la veu en off, el pica-paret. Els jugadors han d’avançar quan sona la música i no es poden moure quan deixa de sonar. Si t’agafen movent-te quan no toca, has perdut. D’una illa coreana a la Prosperitat Però aquesta vegada el joc no transcorre en una misteriosa illa coreana, sinó al camp de la Montanyesa, a Via Júlia, al barri de la Prosperitat, al districte de Nou Barris. I quan comença el joc, un participant ancià, que sembla un homenatge al jugador número 001 de la sèrie, arrenca molt de pressa i es passa de frenada diversos metres. Com que la música ja no sonava, és el primer eliminat, però no acaba executat amb un tret. En lloc d’això, el conviden a abandonar la gespa i pujar a la grada, entre aplaudiments dels assistents. Per sort. La comunitat sud-coreana a Catalunya celebra anualment un acte al camp de la Montanyesa. A causa de la Covid, feia gairebé dos anys que no podia organitzar-ho. «Hem patit molt pel coronavirus», explica el president de l’Associació de Coreans de Catalunya, Deok Lee, que va arribar a Barcelona amb 14 anys, el 1982, «en l’època de Naranjito», diu en al·lusió a la mascota del Mundial de futbol que es va celebrar aquell any a Espanya. Es dedica a la venda de material esportiu i d’arts marcials. «Som una comunitat molt petita», prossegueix. Xifra en 1.500 els coreans que hi ha a Catalunya, 800 d’ells residents a Barcelona. Normalment en aquestes jornades participen sobretot coreans, però en aquesta cita ho fan també veïns de Barcelona. Soona Lee, la seva filla, està centrada en l’organització de l’esdeveniment: «Hem fet un festival de cultura coreana inspirat en ‘El juego del calamar’ pel ‘boom’ que ha sigut a tot el món». També hi ha hagut, abans dels jocs, dansa coreana, K-Pop dance. Lee explica la paradoxa: Al joc del calamar no es jugarà al joc del calamar. És a dir, l’últim joc de la sèrie, que consisteix a accedir a una àrea des d’una altra amb un equip que ataca i un altre que defensa, no se celebra al camp de la Muntanyenca. «No ho farem perquè és una mica violent». Explica que els 216 participants han pagat 15 euros per una samarreta, una gorra i el número corresponent. També tenen dret a menjar i a participar en el sorteig final: es poden aconseguir electrodomèstics, entre altres productes. Després hi ha el públic: per 10 euros s’assisteix a l’espectacle i s’accedeix al sorteig i al dinar, que consisteix en preparat de porc adobat a la planxa amb salsa picant, kimchi (col fermentada picant típica coreana) i carbassó i arròs. Galetes, la corda A Nou Barris es practiquen diversos jocs, dels quals tres apareixen en la sèrie. Un és el ja citat, l’amagatall anglès. Potser per reforçar una actitud positiva que contrasta amb el rotund final que espera als perdedors a Netflix, la megafonia és més amable a Nou Barris i es convida els eliminats del primer joc a una segona oportunitat. Una barcelonina que estudia coreà –la Judith, de 17 anys, «gairebé 18»– és una de les eliminades al primer joc. Puja a la grada i li explica al seu pare: «M’han eliminat per haver mogut la cama. Estava tremolant. Intimida tenir tanta gent mirant». La Judith torna a baixar corrent quan li avisen que se li permet intentar-ho de nou. I al final tots aconsegueixen passar la prova del pica-paret. Llavors arriba el joc de la galeta, una dalgona. Els participants han de retallar perfectament la figura que hi hagi a la galeta sense trencar-la. Aquí bastants no ho aconsegueixen. S’escolta: «78, eliminat». Puja una dona al seu seient portant la seva galeta: «Se m’ha trencat». Tot seguit es juga a tirar la sabata lluny, competició que no apareix a l’exitosa sèrie, abans de procedir al concurs de tirar de la corda: equips de 12 persones s’enfronten al repte i alguns ho fan emulant una tàctica de la ficció de Netflix: es col·loquen un cap a un costat i el següent, cap al contrari. Després del dinar i uns quants jocs més, aquests ja fora de sèrie, arriba l’entrega de premis. El guanyador rep un premi considerable: un vol a Corea del Sud. El segon, 456 euros, el nombre de participants de la sèrie de Netflix. El tercer, la meitat: 228 euros. El quart, la meitat de la meitat: 114 euros.

Coreans de Catalunya celebren ‘El juego del calamar’ a Nou Barris

La comunitat asiàtica a Catalunya celebra una competició amb 216 participants al camp de la Montanyesa emulant pràctiques de la sèrie

El guanyador s’emporta com a premi un vol a Corea i el segon, 456 euros, tants com aspirants al premi final apareixen a la sèrie

El més llegit