Recerca i cerveses, de Pere Aragonès a Ernest Valverde

No hi ha manera que un acte oficial comenci amb puntualitat. És igual si hi assisteix el president de la Generalitat o si a la invitació t’adverteixen que has d’estar a l’interior del recinte 15 minuts abans. La qüestió és que la 31a edició dels Premis Nacionals de Recerca van començar 20 minuts tard. Volem ser Europa i no som capaços de complir una cosa tan bàsica com la puntualitat. En fi, que al Teatre Nacional de Catalunya es va celebrar un acte elegant, amb una posada en escena que no va agradar tothom, però que va cridar l’atenció a grans i petits. O sigui, que va ser de l’interès d’Ernest Maragall, un dels assistents més veterans, i de Juna Borràs Clotet, la neta del premiat Bonaventura Clotet, que va seguir amb emoció tots els moviments del seu avi. El doctor Clotet va rebre el Premi Nacional de Recerca (ex aequo) amb la matemàtica Carme Torras. Els dos, en els seus discursos, van reclamar al president gran inversió pública, de més fàcil accessibilitat i més recursos per a la recerca. I Pere Aragonès, que parla i es mou sempre amb una correcció extrema, es va limitar a llegir el seu discurs. El president de la Generalitat sembla programat per treballar i no cometre errors i potser això és el que li convé ara al país, però en casos com el d’aquest dimarts s’esperen unes paraules més pròximes i carinyoses. O sigui, que surti del guió. La categoria dels premiats ho mereixia. I més encara després d’escoltar la investigadora Núria Montserrat, que va recollir el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove i que va realitzar un sentit discurs i que ha arribat a l’elit malgrat tenir tres fills petits. La seva vocació, talent i esforç és d’admirar. Els assistents van estar al nivell dels premiats. Hi vam veure Joan Manuel Serrat, Òscar Camps, el conseller Argimon, la notària Camino Quiroga, l’advocada Monserrat Pinyol, els actors Marcel Borràs i Aina Clotet o l’exdiputat Jordi Portabella, que va exercir de secretari del jurat. Per cert, per a Portabella era l’últim acte al qual assistia abans de convertir-se en el director de sostenibilitat del Barça. A partir de dimarts tindrà despatx al Camp Nou. Festa a la Fàbrica Damm El conseller de Damm, Ramon Agenjo, i el ‘dircom’ de la companyia, Fede Segarra, es mostraven feliços dilluns a l’entrada de l’antiga Fàbrica Damm. No n’hi havia per a menys. Després de 20 mesos es tornava a celebrar un acte amb presència física i sense limitacions. La revista ‘Woman’ i el diari ‘Sport’ van reunir els seus potencials per celebrar els primers premis de la dona a l’esport. Es va emportar el màxim guardó Ona Carbonell, però no se’l va perdre Gemma Mengual, que està tan en forma que igual la veiem en els pròxims Jocs Olímpics. Va destacar la presència de Carles Puyol i Vanesa Lorenzo i l’actuació de Luz Casal, que va sorprendre tothom amb el ‘Boig per tu’. La gala va ser retransmesa per Teledeporte i això va evitar innecessaris discursos. És veritat que algun dels premiats es va animar davant del micro, però és d’agrair que hi assistís la presidenta del Parlament, Laura Borrás, fins i tot sabent que no li deixarien obrir la boca. No tota la classe política va a un acte si no els permeten parlar. Valverde i Sans, de presentació A la ciutat li comencen a faltar dies per ubicar tots els actes que es programen. Bon senyal. La setmana vinent els parlaré d’un director teatral que afirma que Barcelona comença a créixer. En tinc dubtes, però aquesta és l’actitud. Un exemple més és que aquest dijous, l’exentrenador del Barça Ernesto Valverde va presentar un nou i fantàstic llibre sobre fotografia. Porta el nom de ‘Frontera’ i ens descobreix algunes imatges inèdites com una fotografia d’uns ‘hooligans’ que va realitzar des de l’interior de l’autocar dels jugadors. La galeria Alalimón era plena a vessar. No s’ho va perdre el seu amic Carles Sans, que també està a punt d’estrenar al Teatre Borrás. Fidel al seu humor, el seu nou espectacle es diu: ‘Per fi sol’ i, lluny del mim que tants èxits li va donar Tricicle, ara Sans parla i descobreix històries i anècdotes de tota la seva trajectòria. Riuran molt. I en els temps que corren que algú ens faci riure és un regal que no té preu.

El més llegit