Elsa Artadi: «Costa de creure que hagi de repetir que seré candidata»

Elsa Artadi afirma que la seva és la principal oposició que té ara mateix el govern d’Ada Colau. I assegura que aquest paper ha quedat clar després de dos anys en què ERC ha acordat amb Barcelona en Comú i el PSC les decisions més rellevants d’aquest mandat. Es mostra molt crítica amb la gestió de l’ajuntament i està convençuda que serà alcaldable el 2023. Molta gent manté que Barcelona està molt malament. ¿Vostè creu que la situació és tan nefasta? No és que algunes entitats es queixin i generin un relat. Segons l’últim baròmetre municipal, és el que pensen dues terceres parts de la ciutadania de Barcelona. Hi ha un descontentament generalitzat. El missatge de la preocupació per la seguretat és real: és la primera preocupació. Fa sis anys, abans que entrés Colau, era la setena. Patim una inseguretat que no pateixen ciutats de la mida de Barcelona. El govern va anunciar un pla de neteja després de les queixes per la brutícia. De moment és un anunci: 70 milions d’euros per a 350 punts. I per ara només coneixem 10 dels punts. Cal remarcar que tant Colau com el PSC culpen tothom de tot. Si no és culpa de la Generalitat és dels turistes, o dels cotxes, o del comerç. Han començat a dir que la ciutadania és la culpable que hi hagi brutícia. I la ciutadania no és culpable que tinguem desenes d’espais amb plagues de rates. Se’ls escapa una mica de les mans això de no assumir responsabilitats i culpar sempre els altres. Farem seguiment d’aquest pla i vigilarem que no sigui només una foto i un titular sense recorregut. «De moment, el pla de neteja és un anunci: 70 milions d’euros per a 350 punts. Vigilarem que no sigui només una foto i un titular» La mobilitat suscita moltes queixes. ¿Com veu la gestió de Colau? Tots els alcaldes de Barcelona han pres mesures per guanyar espai per al vianant. La diferència és que aquest govern ho ha fet de manera poc rigorosa i poc consensuada, i d’aquí venen els problemes. Tens una sèrie de carrers de la ciutat, especialment a l’Eixample, decisius per a la fluïdesa del trànsit, als quals s’ha tret espai. I això ha provocat un col·lapse generalitzat. Tens menys vehicles però l’aire que respires és igual de dolent. A Aragó, a Consell de Cent, a València, a la Diagonal: quan fas que un cotxe en lloc de trigar set minuts per un carrer en trigui 23, contamines molt més. Tallen els carrers com si moguessin sofàs a casa seva. Sense consens, sense mètode. ¿És necessari més espai per al vianant? ¿Una ciutat més verda? Absolutament. «Quan fas que un cotxe en lloc de trigar set minuts per un carrer en trigui 23, contamines molt més» ¿Com ho fem? Cal gestionar millor l’aparcament subterrani, en algunes parts infrautilitzat, per reduir el de la superfície. I aprofitar molt més els espais sense utilitzar per fer un programa de renaturalització: terrats, façanes, mitjanes. Pots fer eixos verds cobrint la Ronda de Dalt, un projecte pendent de fa anys. Que es va aparcar perquè el govern va argumentar que és una operació que té un cost de prop de 400 milions. No és un problema de pressupost, sinó de voluntat política. No pots dir que vols una ciutat més verda i impedir al pulmó, Collserola, entrar-hi. Si cobreixes la Ronda de Dalt, permets una connexió del verd de Collserola amb els eixos verds de la ciutat. És com el parc de la Ciutadella, que està tancat en si mateix. Ecologistes, ambientalistes, et diuen que l’important no només és tenir verd, sinó tenir-lo connectat. Aquest govern vol resoldre el problema de la mobilitat tallant un carrer. Però els cotxes que es mouen a Barcelona són de gent que ve de fora de la ciutat a treballar. ¿Com solucionaràs això tallant un carrer a la ciutat? Falta transport públic. Els que governen a Barcelona governen a Madrid: ¿què han decidit fer amb Rodalies? Res. O invertim en aparcament dissuasori i en Rodalies, que una bona part de la gent pugui deixar el cotxe, o no solucionarem això. Mai hem vist Colau anar a Madrid a reclamar res per Rodalies. Ni una sola vegada. ¿Com veu la recuperació econòmica de la ciutat després de l’efecte de la pandèmia? El govern afirma que va a molt bon ritme. Estem tenint el tradicional efecte rebot: vam estar tancats, ara estem oberts i ens recuperem, no hi ha màgia ni intervenció municipal en això. S’ha fet poc perquè els sectors econòmics es recuperin. Al centre, on hi va haver un gran impacte, la quantitat de locals buits, més de 5.000 a Barcelona, és un problema molt greu. I la gran política ha sigut comprar 30 o 60 locals d’aquests 5.000. És impossible que això serveixi per a alguna cosa. En el projecte d’ordenances no canvia res, com si no hi hagués hagut crisi. En el de pressupostos, amb el gran projecte de les superilles, que afectarà els negocis i la mobilitat al centre i, per tant, a tota la ciutat. I, a sobre, hem de veure com afectarà les famílies i el teixit econòmic la pujada del preu de l’electricitat. Hem demanat un estudi d’aquesta afectació i de quines mesures prendrem. L’única solució és incrementar l’oferta. Però puges a la teulada i veus els terrats de Barcelona, vuit milions de metres quadrats òptims per posar-hi plaques. ¿Quantes n’hi ha? Cap. No utilitzem els nostres recursos naturals. I, en canvi, es fa propaganda ofensiva que Barcelona Energia ens solucionarà la vida, quan els seus clients paguen l’electricitat igual de cara que qualsevol empresa de l’Ibex. Hem de veure com superem aquest hivern «Estem tenint el tradicional efecte rebot: vam estar tancats, ara estem oberts i ens recuperem, no hi ha màgia ni intervenció municipal en això» Fa dos anys, Junts per Catalunya va votar a favor dels pressupostos i l’any passat no ho va fer. El pressupost de l’any passat estava molt mal orientat. Aquest any és de 3.400 milions. Ens deia Ernest Maragall que és una suma que es veurà reduïda, que és excepcional. L’Estat ja va enviar l’any passat una transferència que sabia que era incorrecta. Se’ns va dir que l’havien calculat malament expressament perquè tinguéssim diners, és una manera d’endeutar-se. ¿I això caldrà tornar-ho? Evidentment. I això d’ara. Més val que la recuperació de la crisi vagi bé, perquè s’hauran de tornar diners als mercats i al Govern central. Vostè ja coneix en detall els pressupostos. No, ens han convocat per primera vegada per a una reunió d’aquí uns dies. Tenen un gran interès a pactar-los amb nosaltres, com es veu. ¿Creu que el govern dona per feta l’abstenció d’ERC, que permetria aprovar els comptes? Em sorprendria que ERC no facilités l’aprovació dels pressupostos. Estarem en la negociació, aquesta tasca cal fer-la. No dono mai una pilota per perduda i intentarem millorar el que hi ha. «Em sorprendria que ERC no facilités l’aprovació dels pressupostos» ¿S’entén que no s’hagi reformat la Rambla? No, no s’entén. Per això van posar el comptador. Es va demanar aprofitar la pandèmia per fer-ho. Cada vegada s’han posat traves al projecte. Seguint a la Rambla, ¿creu que tornarà al mateix model turístic d’abans? L’error d’aquest govern va ser que, com que creien que ja hi havia molt turisme, van optar per no fer promoció turística. Com a conseqüència d’això, el sector privat fa la seva promoció i, legítimament, l’orienta cap a on li dona la gana. ¿Què ha guanyat? El que hauríem d’estar evitant: turisme de borratxera, de comiat de solter, de drogues, de prostitució. L’has d’orientar al turisme cultural, gastronòmic, esportiu. Si l’orientes bé potser vindran menys turistes, però faran més despesa. Si fas peuats (pel pla que limita l’expansió hotelera) que impedeixen que els hotels es modernitzin, tens el que tens. «Hauríem d’estar evitant el turisme de borratxera, de comiat de solter, de drogues, de prostitució, i propiciar el turisme cultural, gastronòmic, esportiu» ¿L’ampliació de l’aeroport què hauria suposat? No un canvi en el turisme, sinó en la connectivitat internacional. La clau, la transformació cap a la qual van moltes ciutats europees, és reduir els vols curts, passar-los al tren, i ampliar els trajectes llargs. Cap aquí hauria d’anar l’aeroport de Barcelona. En lloc d’això, entrem en debats que no eren necessaris. D’una banda, els socialistes dient ‘destrossarem la Ricarda’, que no és clar que s’hagi d’anar per allà. Els altres apel·lant a la crisi climàtica... però Barajas sí que l’ampliem perquè allà el canvi climàtic no existeix. L’embolic ha sigut bastant lamentable. Qui impedeix alguns trajectes de llarga distància és Aena, que no renuncia a gestionar Barcelona com un aeroport secundari. Fa tres setmanes va reafirmar en una conferència la seva intenció de presentar-se a les municipals del 2023. Costa de creure que encara hagi de repetir-ho. Molta gent va apostar des de la seva arribada al consistori, el 2019, que no passaria gaire temps aquí. I després de les últimes autonòmiques deien que no se’n va anar de l’ajuntament per no participar en un govern presidit per ERC. Quan vaig venir, Junts presidia la Generalitat, així que aquest argument no pot ser bo. Em vaig mantenir malgrat que se’m va oferir la vicepresidència del Govern, i em vaig sentir molt honrada per això, però el meu compromís és aquest. Estic molt contenta. ¿Vostè creu que serà alcaldable d’aquí un any i mig? Si depèn de mi, seré jo. Per tant, absolutament. És la meva voluntat i el meu compromís, i ho és des que vaig entrar en aquesta casa fa dos anys i mig. Un dia abans de la seva conferència es va presentar Barcelona És Imparable, una plataforma que censura la tasca del govern municipal i que sembla compartir espai polític amb Junts. ¿Ha parlat amb ells? No amb Barcelona És Imparable, però parlo amb les entitats que l’integren, és la meva feina. Però no ara, ja parlava amb entitats com Barcelona Oberta i la Fundació Barcelona Comerç cada setmana. Ara i fa dos anys. I amb el Gremi d’Hotelers. Parlo amb els que estan enfadats amb l’ajuntament, que són la majoria, i amb els quals no ho estan. ¿Per què Junts, que al Parlament té una presència rellevant, que està al Govern català i que el presidia fins a l’últim mandat, no és vista com una candidatura que pugui arribar a l’alcaldia el 2023? Crec que això està canviant clarament. La nostra opció com a alternativa és clara, perquè la degradació de la ciutat és fruit dels comuns que lideren, dels socialistes que són al seu costat, i d’ERC, que els ha donat suport durant tot el mandat. En el mandat anterior, Junts instava ERC a formar una candidatura unitària. ¿No és una cosa que continuï oberta? Ja no és un plantejament que estigui sobre la taula. Ens estem erigint en alternativa. Les eleccions del 2019 no tenen res a veure amb les del 2023, llavors no érem ni un partit, jo feia 15 dies que havia arribat. ¿Veu ERC més a prop de BComú que de Junts per Catalunya? Ernest Maragall creu que la seva sòcia natural és Ada Colau. Per això dic que són responsables del que està passant. Tenim un tripartit de facto, amb les conseqüències que està tenint. «Ernest Maragall creu que la seva sòcia natural és Ada Colau. Per això dic que són responsables del que està passant» ¿Iniciatives com Barcelona És Imparable busquen una formulació diferent per al 2023 dins del món de Junts? Sona ofensiu de cara a algunes entitats que hi ha dins, com Barcelona Oberta. No acceptarien ser polititzades per cap partit. ¿Es jugaria 20 euros que Gerard Esteva no figurarà en la seva candidatura? Esteva ha explicat que no s’hi presentarà, acaba de repetir com a president de la UFEC i estic segura que les entitats esportives estan contentes que es dediqui a defensar-les.

Elsa Artadi: «Costa de creure que hagi de repetir que seré candidata»

La cap de files dels postconvergents censura pràcticament en la seva totalitat la gestió d’Ada Colau i n’assenyala com a corresponsables el PSC, com a soci, i ERC, com a suport estable

El més llegit