Sembla mentida que el govern municipal tregui tant pit amb les places que es crearan en els 21 eixos verds de l’Eixample i que, en canvi, les places plenes de vida que genera la Rambla del Poblenou en les seves interseccions no tinguin ni nom. Se suposa que són simples rotondes, però en comparació fa riure l’ambient del passeig de Gràcia: aquí hi ha molta més vida. El nervi principal de Sant Martí, amb permís de Pere IV i la rambla Prim, és un anar i venir constant de gent de tota condició i edat. Són les onze del matí d’un divendres i els autòctons diuen que està així cada dia. I que fa goig, més ara que hi ha menys turistes, perquè en els últims anys això s’havia posat (massa) de moda, lamenten. És l’èxit de moltes decisions pretèrites, des de Cerdà fins avui, passant per Maragall, que va ser l’alcalde que va obrir l’artèria fins al mar, fins a la platja del Bogatell. La Manchester catalana és avui un districte en transformació, amb un eix que vertebra la vida social i comercial i que, per l’ús ciutadà intensiu que se li dona, s’ha colat entre els 10 punts prioritaris en matèria de neteja.