Sant Martí, el barri proveta en matèria urbanística, el lloc que va passar de les fàbriques a les oficines sense passar massa per les vivendes, continua intentant teixir una poderosa vida de barri. Però sigui perquè el pla de transformació del 22@ –que ara, és cert, aposta una mica més pels pisos i una mica menys pels despatxos– avança sense gaire empenta després d’anys d’aturada, o perquè no s’ha generat un comerç de proximitat abundant, el cert és que hi ha moltes zones que són molt lluny de la calidesa que brandeixen molts altres carrers de Barcelona. El consistori intenta influir a través de l’urbanisme, estenent la «filosofia de la superilla», per seduir els habitants i perquè la resta de districtes vegi aquí un bon lloc per arrelar. Aquest dimecres s’ha presentat la regeneració de part de l’eix que configuren els carrers Almogàvers i Zamora, on el cotxe perd gairebé tota la presència i el vianant guanya llocs en els quals estar o, simplement, pels quals passar de manera prioritària.