No tenen un lloc assignat al banc. Així que van arribant, a partir de les 11 del matí, s’asseuen i es recolzen on poden la maleïda crossa i la bossa amb les quatre coses; el pa, allò de la farmàcia i alguna cosa del súper. Avui l’Elvira i la Carmen són les que són al mig i demà pot ser que els toqui a l’Àngels i la Tina. Entre les quatre sumen 357 anys i són patrimoni del Poble-sec; patrimoni de la plaça de Santa Madrona. Recorden la farga «del senyor Isidre», en aquella cantonada; de la bugaderia al costat del bar; dels freds bancs de pedra; de la plaça sense asfalt i tot ple de terra»; del sol que entrava al matí perquè allà no hi havia edificis. I no, no creuen que això estigui ara especialment brut. «Ni especialment net», postil·la l’Elvira, amb diferència la més desimbolta, als seus 95 anys. Santa Madrona és un dels 10 punts d’intervenció prioritària segons el pla de neteja presentat fa dues setmanes pel govern municipal i que ja ha començat a desplegar-se. I passa una mica com a la resta d’epicentres de la brutícia barcelonina: concentració de gent, zona de passada, parterres i incivisme. I una mica de carència urbanística.