La pacificació del carrer de la Riera de Sant Miquel es va acordar el 2009, però al ser un afluent de la Diagonal, la cosa es va anar demorant per temor de com afectaria el lateral de l’avinguda. El maig del 2013, veïns i comerciants van reunir més de mil firmes per reivindicar el que s’havia pactat i que aquesta via deixés de ser una drecera per anar de Jardinets de Gràcia a Gal·la Placídia. Era, se’n recordaran els que passaven per aquí, no diguem ja els veïns, un desfici d’automòbils i motos que la utilitzaven per estalviar-se tres o quatre semàfors de l’eix Diagonal-Via Augusta. La reforma va arribar finalment a finals del 2013, i això ja no té res a veure amb aquella artèria de dos carrils i voreres escanyolides. Se’n va modificar el sentit de circulació, es va apujar la calçada per crear plataforma única i s’hi va limitar la velocitat a 10 quilòmetres per hora. Es van treure un pes de sobre, i un munt de cotxes també, però amb el temps hi apareixeria un altre problema: la brutícia.