Abans de glossar els 40 anys de vida, i fins i tot, com es veurà, els nou mesos d’embaràs del CosmoCaixa, una confessió per part de qui això escriu. El llibre d’estil del diari se suposa que prohibeix aquest tuteig amb el lector, però, perdó per això, és irrefrenable el desig de compartir el que des del 9 d’octubre s’esdevé diàriament al planetari del Museu de la Ciència de Barcelona. S’hi projecta, sota el títol ‘Postals d’altres mons’, un recorregut pels diferents paisatges del sistema solar gràcies al fet que des del 2015 es considera que han sigut prou cartografiats tots els planetes veïns i els seus satèl·lits per les desenes de sondes exploratoris que han partit de la Terra. És, i vet aquí la confessió personal, mitja hora intensament emocionant. Visitar Barcelona, aquesta ciutat tan injuriada ara per alguns, valdria la pena encara que només fos per aquesta mitja hora a l’espai. El CosmoCaixa, el que deia, compleix 40 anys. És un quarantí molt interessant.