La meitat dels barcelonins va arribar a Barcelona quan el Floquet de Neu, excèntrica icona d’aquesta ciutat durant més de 40 anys, ja feia malves. És aquesta una de les possibles maneres d’esprémer algunes dades més de l’allau de xifres que ofereix l’últim padró de la ciutat. Una primera i exhaustiva mirada d’aquesta torrencial base de dades estadístiques ja va ser oferta ahir, amb un titular inevitablement marcat per la incidència de la Covid sobre la ciutat el 2020, que va disparar la mortalitat i, el més sorprenent, va fer caure la natalitat a nivells gairebé sense precedents, com si els dos mesos de gran confinament, el març i l’abril, haguessin sigut d’una estricta castedat reproductiva. Aquesta segona entrega de repàs del padró pretén anar més enllà. Serveix, per exemple, per remarcar que els barcelonins empadronats posteriorment al 2006 (51%) per primera vegada són més que els que poden acreditar 15 anys com a mínim de residència a la ciutat.
La ciutat en xifres
Barceloní amb 15 anys de padró, la nova minoria
El recompte oficial del 2020 resitua el concepte de ‘barcelonitat’ i, de passada, revela que hi ha vuit veïns que són els únics representants dels seus països d’origen

El més llegit
- El TSJC dicta que el castellà també ha de ser llengua vehicular i habitual a l’escola catalana
- Desmantellada una xarxa de ciberestafes a tot Espanya que dirigia un estudiant de 19 anys des de Terrassa
- «Com un tipus de bona família acaba en una guerra que no és la seva?» ‘Mercenario’, el català que va sobreviure a la guerra a Ucraïna
- El canvi radical d'Antonio Orozco després de pesar 127 quilos: "El meu metge em va dir que em podien passar cinc coses"
- El Barça pretén tornar al Camp Nou al setembre