HI HAVIA UNA VEGADA AL BARRI... (71).

Pedralbes: Aquesta és la història d’un ‘pastor elèctric’ en una gran ciutat

  • Després d’un confinament en què els selvàtics –no es podia sortir a tallar la gespa– parterres dels barris pròxims a Collserola es van convertir en menjar per a les famílies de senglars de la muntanya, a Pedralbes van tenir una idea: provar la instal·lació d’una tanca electrificada, com les clàssiques del camp, conegudes com a «pastors elèctrics». La van instal·lar al maig i ha suposat un abans i un després. 

Ricard Cugat

Una treballadora de Parcs i Jardins treballa davant el monestir de Pedralbes protegida amb un barret de palla. Fa dies que ha arribat octubre i també, al final, el fred, però és migdia i el sol pica. Arregla la gespa davant el monumental convent o el que en queda. Està tot absolutament aixecat i remogut després del tiberi dels senglars de la nit anterior. Aquesta icònica plaça del barri de Pedralbes és una de les zones més afectades per les visites nocturnes d’aquests veïns de Collserola de quatre potes, les incursions dels quals a la ciutat a la recerca de menjar han sigut sempre habituals, però que la tardor passada, després d’un confinament en què es van sentir els reis del mambo, amb la gespa més alta que mai perquè no es podia sortir a mantenir-la i sense humans que els espantessin, es van colar a l’agenda del districte de Les Corts. Més que ells, què fer amb ells. I van tenir una idea: instal·lar un «pastor elèctric», com es coneix les clàssiques tanques electrificades tan freqüents a la muntanya per evitar que s’escapin les vaques.