Gairebé 70 anys al barri doten el Ramon de certa entitat a l’hora de valorar com està la cosa. Diu que aquí, a Trinitat Vella, tot s’ha aconseguit «a base d’hòsties». És a dir, el que ara es diu participació ciutadana, moltes dècades enrere era tallar cada divendres la Meridiana per aconseguir que la línia 1 del metro no passés de llarg en la seva prolongació cap a l’altre costat del Besòs. I ho van aconseguir el 1999, i tant si ho van aconseguir, amb la seva parada just sota del massificat nus de la Trinitat. Després van picar de peus pel CAP, la biblioteca; el que fes falta per deixar de ser el cul de Barcelona. Millor ser el voltadits que el cul, devien pensar. Perquè molestar té els seus fruits. I així fins als nostres dies. Al centre del lloc hi ha la plaça de la Trinitat, un dels 10 punts d’intervenció immediata inclosos en el pla de xoc per incrementar la neteja a la ciutat. Aquí, no obstant, es parla de feina, d’inseguretat, de droga, de vivenda, de l’alambinada integració de la població migrada, dels joves que marxen o això intenten. ¿Els carrers bruts...? Tenen moltes altres coses al cap.