La de Sant Vicenç és, amb permís de Sant Gaietà, la plaça més bonica del nucli antic de Sarrià. Empedrada i amb un lleuger pendent, destil·la molt d’aquell poble que el 1921 va ser engolit per la gran ciutat. D’això fa ara 100 anys, i aquí encara queda gent, no tanta com a Vallvidrera, que diu això de «baixar a Barcelona». Són els mateixos que a l’avinguda de Sarrià li diuen carretera de Sarrià, aquests que no fan un pas pel barri sense saludar els veïns i els poquíssims comerciants de tota la vida que sobreviuen al carrer Major. La merceria, la cortineria, la pastisseria, l’electricista i poc més. A més de bars de sempre, com el Tomás i el Monterey. Sarrià, per ser un nucli tan tancat i semi per als vianants i potser també per la seva gent d’ordre, va ser el barri que va estrenar la recollida d’escombraries porta a porta, destinada a desterrar els contenidors per complir els requisits de reciclatge que marca Europa. Aquesta és, dos anys després, la principal queixa: la presència de bosses d’escombraries pels carrers. Diàriament i a tota hora. El consistori ha inclòs Sant Vicenç en la seva llista de llocs a intervenir en el pla de xoc presentat dilluns per combatre l’increment de la brutícia. Amb la pandèmia s’ha convertit en un lloc molt freqüentat, sobretot al fer-se fosc.