Va passar set nits a l’aeroport del Prat fins que li van donar la targeta de sol·licitant d’asil, la famosa targeta vermella, i els quatre mesos següents dormint al carrer, amb el seu fill. «A Barcelona, a prop de l’Aquàrium», recordava aquest dilluns plujós i trist. Aquí es van refugiar des del desembre del 2019, quan van aterrar a Europa, fins a l’esclat de la pandèmia, quan van aconseguir plaça primer a l’alberg del carrer d’Alí Bei i, després, tot i que només ella, fa just un any, al Centre Residencial d’Inclusió La Llavor, el primer exclusivament per a dones obert a la capital catalana, on des d’aleshores viu aquesta dona de 54 anys, que va fugir de la seva Barcelona natal –la de Veneçuela– a la Barcelona catalana amb un dels seus fills. «Va ser ell que em va insistir perquè acceptés aquesta plaça, ja que les condicions aquí són millors, amb habitacions individuals, gairebé totes amb bany, però jo continuo somiant a poder tornar a treballar i viure junts en un pis», explica emocionant-se al parlar dels seus projectes.