L’ampliació de l’Hospital Clínic es resoldrà aquest trimestre. Almenys aquesta és la intenció. I la necessitat. El creixement del centre sanitari s’entreveu una urgència. De fet, la urgència fa molts anys que està sobre la taula i ha tingut diferents projectes. El d’ara ha de ser el definitiu. La millora de les instal·lacions del Clínic i la suma de metres quadrats no poden esperar més. I tot indica que aquesta vegada s’arribarà a un consens. La comissió paritària liderada per l’arquitecte Ramon Sanabria i el doctor Ramon Canal té llest l’informe que se’ls va encarregar sobre com i on és millor fer la remodelació de l’hospital. Ben aviat estarà en mans de les administracions que han de decidir i del Clínic. La idea és estudiar-lo i presentar la proposta que es portarà a terme a l’octubre, novembre com a molt tard. I la idea és créixer a la frontera de les dues principals ciutats de Catalunya: Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.
La comissió, que es va crear arran de la polèmica creada quan es va saber que el centre sanitari projectava un macrocomplex al recinte de l’Escola Industrial, que posava en perill el conjunt arquitectònic –protegit patrimonialment– i el gran pulmó verd de l’Esquerra de l’Eixample, ha estat treballant des del febrer en els avantatges i inconvenients de totes les ubicacions possibles, inclosa la de l’Escola Industrial. No està descartada perquè la comissió analitza i descriu però no decideix, en tot cas, proposa la plaça, que al seu judici, suma més virtuts. I aquesta sembla que no és la que abans va acollir la fàbrica de Can Batlló. Problemes patrimonials al marge, l’opció obligaria al trasllat de nombrosos equipaments, entre els quals, la piscina de Sant Jordi –també amb protecció patrimonial– i el gran dipòsit pluvial que hi ha al subsol. I això suposa demorar massa temps l’ampliació.
Rebotiga ciutadana
Tampoc sembla fàcil ni ràpida cap opció estudiada més: la de la caserna del Bruc, que suma la dificultat de negociar amb el Ministeri de Defensa, el seu propietari, unes instal·lacions de difícil accés i massa pendent. La Fira de Barcelona, a Montjuïc, és un altre dels emplaçaments estudiats, però, malgrat que mantindria el Clínic sinó a la seva zona d’influència actual, l’Esquerra de l’Eixample, sí al costat, xoca amb els interessos de la Fira. Així que la ubicació que es preveu amb més possibilitats són els terrenys esportius que la UB té a la Diagonal.
La zona té alguns inconvenients, com la falta de vivendes i de residents. Dèficit que és alhora un avantatge: és un espai per urbanitzar que permetria una ampliació ràpida. I a més solucionaria el desenvolupament d’aquesta rebotiga ciutadana. Qualificatiu que val tant per a Barcelona com per a l’Hospitalet, ja que el terreny de la UB fa frontera amb la zona de Can Rigal, espai que la segona ciutat de Catalunya té pendent d’arreglar des de fa un munt de temps.
Ningú té dubtes que si s’accepta la proposta dels terrenys de la UB, el complex creixeria cap als terrenys de l’Hospitalet. És la sortida lògica i natural, i allà hi ha espai per créixer, és el mantra que repeteixen fonts consultades. De fet, fa anys que el municipi intenta urbanitzar la zona, altament abandonada. D’una banda, des de fa temps, i en col·laboració amb la UB, hi ha un projecte esbossat per crear un centre integral esportiu que inclogui des de la pràctica esportiva a la recerca i la gestió turística relacionades amb l’esport; i de l’altra, des de l’època de Celestino Corbacho a l’alcaldia que es parla de construir allà el nou Hospital General de l’Hospitalet, ara ubicat a l’antiga Creu Roja i amb unes instal·lacions totalment obsoletes.
L’ampliació del Clínic integraria l’hospital i solucionaria el problema. Seria una iniciativa semblant a la incorporació dels jutjats de l’Hospitalet a la Ciutat de la Justícia. Tot i que les mateixes fonts apunten que no és fàcil, perquè Can Rigal té molts amos, entre els quals, el FC Barcelona, i un problema car i greu a solucionar: l’estació elèctrica que acull. Però referent a l’ampliació del Clínic res resulta fàcil.