La Mercè: ¿’macrobotellon’ puntual o nou fenomen?

Hi ha diverses preguntes sobre els ‘macrobotellons’ que ha viscut Barcelona durant les nits de les festes de la Mercè que encara no tenen una resposta clara. ¿Les aglomeracions de joves d’aquests dies són un nou fenomen o simplement ‘botellons’ amb una assistència especialment elevada? ¿La violència i la delinqüència registrades són les previsibles en una trobada de tanta gent o trets d’una nova i preocupant era? Experts i representants institucionals consultats en tenen visions variades. Per ara, les xifres que dona el cap de setmana dels ‘botellons’ són policials: 66 detinguts; 19 menors i 47 majors d’edat. Dotze dels arrestats han passat a disposició judicial. El que ha quedat clar és que per ara els fets han desbordat les autoritats.José Mansilla, antropòleg i membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà, considera que el que ha passat té poc d’extraordinari: «Són les festes de la Mercè, la gent té ganes de sortir. Va fer molt bon temps el cap de setmana i som al final d’estiu i al principi del curs escolar, a poc que les restriccions s’acabin, i amb la sensació que la pandèmia gairebé ha acabat». D’aquest resum, Mansilla conclou que el que ha passat no és nou ni il·lògic: «Una cosa són les concentracions multitudinàries per fer ‘botellon’. Una altra és la violència, el conflicte, que pot tenir dues variables. Una és que hi hagi grups infiltrats. Una altra, que amb 40.000 joves és el normal. Quan hi ha grups grans de gent, pot passar qualsevol cosa. Hi ha hagut i hi haurà ‘botellons’. La magnitud dels d’aquests dies es deu a causes concretes i no crec que perdurin». Joves motivats Rosa Balaguer, directora del Casal d’Infants del Raval i integrant de la federació Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), considera que hi ha «una falta d’accés a espais d’oci accessible i econòmicament viable» que afecta els joves. Balaguer creu que els poders públics haurien de propiciar zones d’oci segures. La sensació del Casal d’Infants del Raval en els últims temps no és la que alguns plantegen aquests dies, que els menors estan desmotivats i res els importa. Al revés. Relata que aquest últim any s’ha disparat entre els seus usuaris l’interès per accedir a la formació professional. I recorda el context d’atur i dificultat previ que viu aquest grup, al qual s’han sumat els efectes de la pandèmia: «Criminalitzem els joves pels ‘botellons’ però no ho fem amb altres concentracions». «Per mi no és un fenomen nou, però té algunes condicions que són atípiques», afirma Albert Sales, sociòleg i doctor en Criminologia: «Hi ha molta gent jove que necessita un espai de relació. És una evidència que ara falten aquests espais, i no només per les restriccions sanitàries, els espais on abans es relacionaven han funcionat a mig gas, com la vida als centres educatius i les universitats». Sales remarca que els joves han estat dos anys de «convivència intensiva amb el nucli familiar però amb poca relació física amb els seus companys». «I arriba la Mercè, que durant molts anys ha comptat amb concerts multitudinaris que eren un ‘botellon’ organitzat», diu. La via de Telegram Quant als fets delictius registrats, sosté: «Amb 40.000 persones el control social desapareix, la gent abaixa la guàrdia i no s’ha d’oblidar que alguns cometen delictes i la resta són víctimes d’aquests delictes, per tant culpar els joves de la delinqüència és una barbaritat. No podem controlar les actituds i la manera de funcionar de 40.000 persones. Crec que hi tornarà a haver concentracions, però no tan nombroses ni necessàriament als mateixos llocs». Sales assenyala un matís rellevant respecte a situacions de dècades enrere: «No hi havia la capacitat actual per convocar molta gent en un punt». Una cosa que ara és relativament senzilla mitjançant WhatsApp, Telegram i altres xarxes socials. El director dels Mossos, Pere Ferrer, es mostra prudent sobre el que ha passat aquests dies i remarca que és aviat per treure’n conclusions. Creu que no és una qüestió que s’hagi de sotmetre al debat policial únicament, ni tan sols de forma prioritària. «Policialment, ens hem de centrar en els grups de delinqüents». Ferrer va denunciar diumenge que hi ha hagut infiltrats en els ‘botellons’ que van delinquir submergits en la massa. «De ‘botellons’ n’havíem tingut, no sé si les xarxes socials han ajudat que siguin més massius. És un fenomen al qual no estàvem acostumats i tampoc acabarà en 15 dies, pot tenir arrels més profundes. Segurament, en necessitem una aproximació transversal i la visió policial n’és una més». Ferrer creu que hi ha certa contestació juvenil però no només als Mossos o la Guàrdia Urbana: «Segurament, la policia ha perdut autoritat, però si parles amb professors d’institut... ¿no farien la mateixa reflexió?». Els Mossos, hi insisteix, analitzen la situació i actuaran per preveure nous ‘botellons’. L’agent Mentrestant, un agent que prefereix no revelar el nom i que ha treballat aquest cap de setmana en culpa la classe política, especialment la d’esquerra: «Per mi això és conseqüència d’anys i anys d’enviar el missatge que no tenim autoritat i que fer el que sigui contra la policia no té cap tipus de cost».

La Mercè: ¿’macrobotellon’ puntual o nou fenomen?

Experts opinen sobre els fets que s’han viscut en les aglomeracions registrades les nits de la festa major a Barcelona

Alguns creuen que la gran concentració de joves respon a un cap de setmana peculiar i d’altres aprecien un canvi en la seva conducta

El més llegit