Un arbre majestuós al centre de l’escenari i el públic assegut al voltant, protegit per la seva ¡beneïda! ombra i enlluernat per la seva indescriptible màgia. Una màgia que transmet el bucòlic espai, vestit amb llums de festa major (el que és), que es barreja amb la que destil·la la mateixa funció de ‘clown’ que s’hi desenvolupa, en què es tracta els nens –el seu públic– com éssers intel·ligents (cosa que són), amb un missatge que deixa clar el nom del xou: ‘Herència’. «¿Quin món deixarem als nostres fills?», es pregunten els protagonistes, que viuen entre escombraries (com tots nosaltres). L’Escenari de l’Arbre –aquest n’és el nom oficial– és un dels que durant aquests tres dies han omplert de circ i dansa els Jardins dels Drets Humans, al passeig de la Zona Franca, un dels nous enclavaments del festival Mercè Arts de Carrer en l’aposta per descentralitzar les festes.