Que totes les Barcelones no caben en una sola fotografia o crònica és un lloc comú –vàlid per a la Mercè i per a cada dia de l’any– al qual és gairebé impossible no recórrer després de les escenes viscudes dissabte a la matinada als peus del MNAC. Imatges que, reproduïdes als ‘smartphones’ d’alguns dels assistents a la festassa familiar del parc de l’Estació del Nord només unes hores després a la mateixa ciutat, semblaven gairebé una realitat paral·lela. El que s’ha viscut aquest radiant dissabte al parc rere l’una mica sòrdida estació d’autobusos de la ciutat ha sigut una bonica barreja de música, dansa i jocs protagonitzada per persones de totes les edats; i aquest «totes les edats», aquí, no és una manera de parlar. Alegria gairebé, gairebé, prepandèmica, facilitada per la pràcticament oblidada sensació de llibertat que donava el fet que, tot i que, com en tots els actes oficials de la Mercè, era imprescindible el registre previ, l’entrada al recinte permetia al visitant moure’s lliurement entre els diferents i variats espais de l’agradable espai. Un espai on s’ha pogut des de ballar en un taller de salsa –¡sí, escoltar música de forma col·lectiva i ballar, drets!– fins a fer bombolles de sabó pedalant amb una bicicleta.