No hi ha Mercè sense pregó.O millor, no hi ha dubte que és el discurs pronunciat des del Saló de Cent el que dona inici a la festa major de Barcelona. Però això no sempre ha sigut així. Fins a la dècada dels 50, el pregó no es va institucionalitzar com a acte central de la celebració i va ser llavors quan va deixar de ser una mera crida a la festa per convertir-se en un discurs amb intenció. Però, ¿què diuen els pregons? D’entrada, parlen molt de la societat a la qual van dirigits i de l’evolució d’aquesta. I de sortida, disserten sobretot: de diversitat, de tradicions, d’urbanisme, de sanitat... Més de 100 temes recurrents són els que han trobat els investigadors –antropòlegs i sociòlegs– del projecte Festpace de la UOC, una iniciativa europea liderada per la University of West Scotland que indaga sobre què passa a l’espai públic quan aquest acull diferents esdeveniments.
Festa Major
Pregons de BCN: De la redempció de captius a una banca nacional
Un grup d’investigadors de la UOC estudien com ha canviat la interpretació del mite de la Mercè en els discursos des del 1975

Temes:
El més llegit
- La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança