Entrevista amb Ada Colau: «Aena no ha sigut del tot honesta, l’objectiu no era un ‘hub’ sinó una operació immobiliària»

La retirada del projecte d’ampliació de l’aeroport, ¿ha sigut una victòria per a la ciutat de Barcelona? És una victòria el fet que es descarti una ampliació que significava repetir errors del passat: augmentar les emissions, reproduir una mobilitat que és poc eficient i que contamina. I en canvi, el que necessitem és reduir vols, augmentar les connexions ferroviàries i repensar el nostre model productiu i de consum. L’informe de les Nacions Unides (IPCC) confirma, de manera dramàtica, que només tenim deu anys per reorientar aquesta economia i evitar la catàstrofe generalitzada, perquè el canvi climàtic ja és aquí i és molt més greu del que ens havien dit. Ho estem notant a Catalunya, estem perdent les platges, estem notant les onades de calor, les inundacions i, per tant, quan parlem de lluita contra el canvi climàtic és en aquestes decisions estratègiques que hem de ser coherents i conseqüents. Crec que és una victòria que, gràcies al debat i la pressió ciutadana, s’hagi parat una proposta que era absolutament del passat. ¿Considera que la victòria és definitiva? Segur que aquest debat no està tancat perquè és evident que hi ha alguns interessos econòmics específics, grans empreses que pretenen fer inversions immobiliàries al voltant del projecte d’aeroport que els donarien grans beneficis a curt termini. Com a institucions hem de defensar la visió i l’interès general, i hem de parlar de model, i de quina mobilitat necessita Catalunya, i de com reduir el pes del trànsit rodat i com reduïm els avions de vols curts, com els substituïm per trens, com fem el corredor mediterrani i com reforcem definitivament Rodalies. A Barcelona estem fent els deures. Les obres del tramvia començaran ben aviat, estem duplicant els carrils bici... Aquest és el futur i la ciutadania ho té molt clar. Tots estem a favor que es millorin les infraestructures de mobilitat. No és aquest el debat, la qüestió és quines infraestructures, quina mobilitat i quines inversions. Hi ha sectors econòmics, aquesta mateixa setmana ho deia el gremi dels hotelers, que consideren que sense aquesta inversió és inviable mantenir el creixement econòmic a Barcelona. La classe de model que vostè defensa, ¿en quin tipus de projectes es concreta? Barcelona està liderant la caiguda de l’atur precisament per les macropolítiques, primer amb els ertos i ara amb la pujada de l’SMI, que lidera Yolanda Díaz, la millor ministra de Treball de la història. En l’àmbit de la ciutat, mentre altres institucions estaven aturades i bloquejades com és el cas de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, malgrat la pandèmia, no s’ha aturat mai. Està licitant més obra pública que la Generalitat, que té deu vegades més pressupost. Som líders en obra pública i això significa milers de llocs de treball. Som líders en vivenda de lloguer social. Som l’administració de tot l’Estat que més vivenda de lloguer social està fent. Som líders en mobilitat sostenible i això ens ho reconeixen internacionalment amb premis europeus i amplis reconeixements internacionals i això significa també reforçar la indústria local. I amb col·laboració publicoprivada per descomptat. Barcelona ha fet els deures i ara el que necessitem és que la Generalitat i l’Estat ens acompanyin en un moment estratègic quan Barcelona està molt ben posicionada, té un munt de projectes elaborats i pot ser de les grans beneficiades dels fons europeus. ¿Es podrà mantenir aquest nivell de despesa en el pròxim pressupost? Europa ha fet una bona lectura i ha mantingut la flexibilització en el tema del deute i l’Estat ha mantingut l’augment de la participació. Per tant, ens fa pensar en un pressupost expansiu i que disposarem de prop de 150 milions d’euros més respecte de l’any passat, una quantitat important. No poden ser per a despesa corrent, però sí per inversió, i això vol dir vivenda, significa escoles, espai públic... Aquesta setmana vinent començaran les converses amb tots els grups municipals, i especialment amb ERC, amb qui hem estat acordant els pressupostos fins ara, i confiem que hi hagi un ànim de corresponsabilitat per no perdre l’oportunitat d’invertir 150 milions d’euros extraordinaris en el pressupost de la ciutat, que donen per a molt i per a moltes inversions en infraestructures bàsiques. És evident, com deia vostè, que en la sortida de la pandèmia està sent decisiva la inversió pública. Determinats sectors assenyalen que si no hi ha una activitat que permeti cobrar impostos és difícil mantenir la inversió pública. ¿És lògic renunciar al turisme? Amb l’activitat pública mai n’hi ha prou i s’ha de comptar amb la privada. Som els primers que hem creat un operador metropolità, que és de col·laboració publicoprivada, en què cedim solars públics perquè privats facin vivenda assequible, no social, però sí inferior al preu de mercat. Recentment, hem tingut molt bones notícies: Microsoft ha anunciat que obria el seu ‘hub’ més punter en investigació i intel·ligència artificial a Barcelona. I ho fa a Barcelona perquè diu que és de les ciutats més atractives del món per atraure talent en l’àmbit de la innovació i la tecnologia. I no ho diu només Microsoft, ho diu Wallbox, una empresa barcelonina que s’ha convertit en referent mundial en la mobilitat sostenible elèctrica. Barcelona és la segona ciutat del món, després de Londres, en atracció de talent tecnològic. La pandèmia ens ha confirmat que no podem dependre del turisme. Quan de sobte no hi havia visitants, tots els barris han resistit bastant bé i en canvi el centre, que era el que més depenia del monocultiu turístic, és el que més ha patit. És l’enèsima confirmació, si en necessitàvem cap, que necessitem una economia diversificada i en això estem treballant. Aquestes activitats de tipus tecnològic o educatiu, ¿no necessiten un aeroport amb connexions intercontinentals? Aquestes empreses, i moltes altres amb què jo no he tractat, mai m’han dit que necessitessin cap aeroport diferent. Tenim un dels millors aeroports d’Europa, som el sisè aeroport d’Europa en volum de trànsit. Aena no ha sigut del tot honesta quan va explicar el projecte d’ampliació. Sincerament, no crec que l’ampliació respongués a cap voluntat de ser un ‘hub’ per atraure talent. Darrere hi havia clarament una operació immobiliària. No he vist cap informe econòmic que avalés les tesis que defensen en els mitjans de comunicació. Vaig ser prudent perquè soc conscient del meu càrrec institucional. I en canvi el 2 d’agost, d’esquena a la ciutadania i pràcticament d’amagat, és el Govern de la Generalitat amb el Ministeri de Transports que aprova una ampliació que, no només és dolenta perquè trepitja la Ricarda, que és un tresor ecològic que hem de preservar en el context de canvi climàtic en què estem, sinó que també és dolenta perquè significa augmentar les emissions i perquè significava créixer amb 20 milions de passatgers, de turistes bàsicament. És mentida que haguessin de ser congressistes de no se sap quin país o quina galàxia. Estàvem parlant bàsicament de turistes quan la nostra ciutat ja ha arribat a un punt de saturació. El que necessitem ara és diversificar la nostra economia i no persistir en un monocultiu que ens ha fet més vulnerables i que la pandèmia ho ha demostrat. «El que no ens agrada és el turisme massificat que ens ha fet molt mal» ¿Quin nivell o quin volum de turisme creu que seria acceptable per Barcelona? Els límits els estableix bastant la geografia. Nosaltres som com un amfiteatre entre una muntanya i el mar. Som una de les ciutats més denses d’Europa i no tenim més capacitat de càrrega físicament. Ens agrada el turisme i ens agrada que ens visitin perquè som una ciutat oberta i, en un món de nacionalismes excloents, ens reivindiquem com a ciutat oberta i orgullosament diversa, el que no ens agrada és el turisme massificat que ens ha fet molt mal en anys anteriors. Nosaltres això ja ho vam dir el 2015, quan vam arribar al govern i ens van dir que enfonsaríem l’economia i, després, ens ha donat la raó i ens han dit que s’havia de posar ordre tal i com hem fet nosaltres. Aquest és el camí. Volem una activitat turística ordenada i equilibrada al llarg de tot l’any i en el conjunt del territori. No volem un centre que sigui com una postal o de cartró pedra. Volem un centre de la ciutat que sigui viu, que tingui activitat diversificada, que tingui veïns i veïnes, que tingui comerç. ¿Quin balanç fa d’aquests dos anys de pandèmia? ¿Quin impacte ha tingut sobre la ciutat? L’impacte de la pandèmia ha sigut molt fort. Estic orgullosa de la resposta barcelonina, he tingut menys sorpresa perquè ja ho vaig viure amb l’atemptat de la Rambla. En els moments de màxima dificultat, aquesta ciutat s’encoratja i treu el millor de si mateixa. I et tornes a enamorar de Barcelona, perquè realment la gent ha donat el millor de si mateixa. L’ajuntament ha estat a l’altura i, això ho ha reconegut tothom, perquè hem fet moltes coses que no ens tocava fer. Per exemple, aixecar en una setmana pavellons hospitalaris en centres municipals no ens tocava fer-ho, però ho hem fet perquè ho havíem de fer, o ajudar en residències, que era una competència de la Generalitat. He vist una ciutat que, en general, feia molt més que se li podia demanar. Un dels canvis més visibles i que ha fet parlar més és l’urbanisme tàctic. ¿Ha sigut una drecera massa arriscada? L’urbanisme tàctic s’ha de posar en context, no és una ocurrència, no és una anècdota. Ara mateix, som dels llocs on més emissions es generen al planeta, on més contaminació hi ha i moren centenars de persones cada any de forma prematura per la contaminació. Per tant, abans de la pandèmia ja dèiem que hem de fer un canvi, i hem de reduir la presència del cotxe. Amb la pandèmia, a més, teníem el problema afegit que necessitàvem espai per caminar amb distància. A Barcelona tenim una anomalia, som una de les ciutats més denses de tot Europa i la major part de l’espai públic l’ocupa el cotxe, que només representa el 20 per cent dels desplaçaments, però ocupa el 60 per cent de l’espai públic i això és una anomalia absoluta. Decidim accelerar amb l’urbanisme tàctic, fet amb pintura i uns quants elements senzills, per guanyar més espai per als vianants i reduir la presència del cotxe. Això redueix la contaminació, redueix el soroll, permet tenir més espai per als vianants, però també permet fer proves pilot de què seran després transformacions definitives. Ara estem en un impàs que jo entenc que pugui generar molèsties. Però el que vull donar és un missatge de confiança. Ja s’ha fet un concurs públic, amb els millors arquitectes i els millors urbanistes, per fer la millor transformació possible de carrers i places de l’Eixample. Seran transformacions definitives amb el model de superilla a Barcelona i que comptarà amb tota la participació veïnal i l’any vinent serà una realitat. Acabarà de convèncer els que ara tenen dubtes davant aquest moment de transició amb l’urbanisme tàctic. «Els blocs de ciment grocs són molt lletjos i s’han de treure al més aviat possible» I, sincerament, ¿no ho troba lleig vostè? Ho hem fet com ens van indicar els serveis urbanístics i de seguretat de l’ajuntament, amb aquests elements que es diuen ‘new jersey’, que són blocs de ciment grocs i són molt lletjos. Això s’ha de treure al més aviat possible i ja ho estem fent. Abans deia que el centre havia de recuperar vida, però hi ha molta gent que viu a l’Eixample i té la sensació que aquestes mesures els fan la vida més difícil. Els demanaria que vagin a passejar a Sant Antoni, que genera un consens que diria gairebé unànime entre comerciants, veïns i visitants. El cotxe està molt més restringit, hem guanyat espais i veus gent jugant als escacs, fent vida al carrer, criatures jugant i els veïns i les veïnes xerrant. Ha baixat el soroll. Han guanyat qualitat de vida, segons un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. No és una opinió personal meva. Per tant, el model l’estendrem a l’Eixample, que és la principal autopista de Barcelona, la gent no és conscient que per la trama de l’Eixample passen més cotxes que per les dues rondes. Som els primers que pressionem la Generalitat perquè acabi la línia de metro que està aturada des de fa anys i que estem empenyent perquè el pla de Rodalies s’executi. ¿És conscient que ha profanat un temple dels senyors de Barcelona que és l’Eixample i el Pla Cerdà? Tindrà un cost. Hem sigut valents per desafiar la centralitat del cotxe. Reivindico el Pla Cerdà més que ningú, es va pensar per fer una ciutat saludable, no per fer una ciutat dels cotxes. Som molt fidels al Pla Cerdà i el que estem fent és actualitzar-lo al segle XXI. «Som molt fidels al Pla Cerdà i el que estem fent és actualitzar-lo al segle XXI» Vostè es va presentar amb la bandera de la lluita contra les desigualtats que superava en molts casos les competències d’un ajuntament. Les desigualtats no han crescut però es mantenen, ¿Què voldria fer l’alcaldessa i no pot? Hem aconseguit aturar el creixement de les desigualtats. Tinc l’orgull de poder dir que, des de fa anys, Barcelona és reconeguda com la capital de tot l’Estat amb més inversió social, i això vol dir que destinem més diners que mai a ajudes socials però també que som líders en innovació social. Una de les més importants ha sigut el Pla de Barris, amb 300 milions d’euros entre el mandat anterior i aquest, per invertir precisament als barris amb més vulnerabilitat social on no només hem invertit en pedra, sinó sobretot en infraestructura que genera igualtat d’oportunitats com és el cas de les escoles. És veritat que no tot es pot resoldre des de l’ajuntament, hem de ser humils i reconèixer els límits. De fet, els ajuntaments som els que tenim menys competències i menys recursos i per tant necessitem que les altres administracions facin la seva feina. Aquí tenim un deute enorme amb Barcelona, que sobrepassa totes les xifres acceptables, que és el de la Generalitat, que porta tants anys bloquejada pel tema del procés i que ha sigut paralitzada en vivenda, sanitat, educació, infraestructures... Necessitem que l’Estat aprovi ja una llei de vivenda que reguli el preu del lloguer. Hem fet la nostra feina, però evidentment necessitem primer que la Generalitat, que és qui té competències en vivenda pública, es posi a fer vivenda. Només aquest any, Barcelona està fent més de 2.300 vivendes de lloguer social. Només aquest any, i la Generalitat n’està fent 36. Estem fent d’ajuntament i Generalitat. I l’Estat ha de fer una nova llei que protegeixi la vivenda com un dret, per davant del dret a especular i que limitin els lloguers i s’impedeixin les pujades abusives que hi ha hagut els últims anys. «He decidit que encara no és el moment de prendre la decisió de si em torno a presentar» Amb tot el que queda per fer m’imagino que es tornarà a presentar. Estic entregada i molt il·lusionada amb Barcelona perquè, malgrat totes les dificultats, Barcelona no s’ha aturat. Estem començant a veure els resultats de les polítiques de vivenda, de transformació urbanística i mobilitat. Estic contenta. He decidit que encara no és el moment de prendre la decisió de si em torno a presentar. En parlarem amb l’organització. Alguns ens volien tractar com intrusos o com una anècdota als llibres d’història, i nosaltres hem vingut aquí per crear un nou model de ciutat i de manera de fer política. En alguns casos ha viscut atacs més personals, denúncies per anomalies en subvencions o xiulets. ¿Com viu això una persona que ve de l’activisme? Precisament perquè vinc de l’activisme, estic molt bregada i no tinc cap problema amb la crítica. En els últims temps hem vist una barreja, diria com a mínim, de dues coses diferents: que el final del procés ha generat frustració en part de l’espectre polític, i concretament a Junts per Catalunya, que s’ha quedat en la posició del bloqueig i del no a tot. I, d’altra banda, és veritat que hi ha certs partits de l’oposició que consideren que ja estan en campanya. Tinc molt clar que jo el que he de fer és pensar en la ciutat, pensar els barris i fer propostes en positiu. I després hi haurà gent que vindrà a xiular o intentarà rebentar un acte, forma part del joc polític.

El més llegit