És l’últim dia feiner de l’última setmana de les (llargues) vacances escolars, temporada altíssima als parcs infantils de qualsevol racó del país, i cau un sol digne de mitjans d’agost, cosa que fa més evident la pràcticament absoluta falta d’ombres. Només n’hi ha als dos extrems de la plaça, l’ocupat per la terrassa del bar i el de la (descurada) àrea per a gossos. Són les onze del matí i fa mala olor malgrat portar mascareta FFP2. Sense ella, encara més. La deixadesa de l’espai es fa bastant evident. Ampolles de cervesa (en principi buides) a sota les cadires de fusta col·locades sense gaire sentit, al costat de muntanyes de closques de pipes. Als seus 71 anys, «gairebé 72», la Carme passeja el seu gosset i critica amb una veïna la deixadesa de la plaça de l’Olivereta, el lloc de trobada d’aquestes dues dones i espai de referència dels alumnes de l’institut escola Lluís Vives, en una de les cantonades de la plaça, envoltada de cotxes i amb dues grans entrades a l’aparcament que hi ha sota la seva superfície.