HI HAVIA UNA VEGADA AL BARRI... (69).

L’agonia de Can Ricart, més evident que mai després del desenganxar del 22@

  • El veïnat va forçar la seva protecció patrimonial i va lluitar perquè l’Ajuntament de Barcelona adquirís el vell recinte fabril de Can Ricart, una icona al barri de Provençals del Poblenou

  • Tretze anys després de la declaració com a bé cultural d’interès nacional, la màxima protecció patrimonial, la mateixa que la Sagrada Família, es troba totalment abandonat

A1-124393025.jpg / SERGI CONESA (EPC)

Bé Cultural d’Interès Nacional, el grau de protecció, per exemple, de la Sagrada Família, des del 2008, fa ja 13 anys; i propietat de l’Ajuntament de Barcelona després d’una novel·lesca lluita veïnal, la vella fàbrica de Can Ricart, tot un símbol al barri de Provençals del Poblenou i referent del patrimoni industrial del territori, agonitza. Una evident i preocupant esquerda sota la característica rosassa de la torre de la nau central és només la punta de l’iceberg de la degradació d’aquest conjunt monumental pràcticament en ruïnes, a més, envoltat avui d’immenses grues i de gratacels que no paren de créixer. Les obres a les altes construccions en el perímetre dels antics tallers, al més pur estil 22@ s’han reactivat i avancen, cosa que evidencia encara més l’incomprensible abandonament municipal de la vella fàbrica, cedida el febrer del 2015 a la Universitat de Barcelona (UB), després d’un intent fallit de convertir-la en ‘la casa de les llengües’ (2009), projecte impulsat en els últims temps del tripartit, que va caure en l’oblit amb el canvi de govern primer a la Generalitat i després, a l’Ajuntament de Barcelona.