Tretze persones o, el que és el mateix, quatre unitats familiars, convivint en 48 metres quadrats. És un exemple explicat per un dels protagonistes de la història, però va ser, sobretot, la realitat majoritària de les Cases Barates del Bon Pastor durant els anys 30, 40 i 50 del segle XX. Set-centes vuitanta-quatre vivendes, de reduïdes dimensions i construcció precària, aixecades el 1929 pel Patronat de l’Habitació per reallotjar els barraquistes de Montjuïc –aquell any la muntanya es va vestir de gala per a l’Exposició Internacional– i els immigrants que arribaven a la ciutat atrets pel seu dinamisme. Un espai de la perifèria de Barcelona, tot i que llavors els terrenys pertanyien a Santa Coloma de Gramenet, aïllat, mal comunicat i sense equipar. Un no-lloc.