Jordi Clos: «El turisme d’ofertes no és el que volem per a Barcelona»

L’hoteler Jordi Clos va deixar la presidència del Gremi d’Hotels de Barcelona el 2019 després d’una marató de 20 anys ininterromputs al capdavant, paral·lels a la imparable expansió del sector. Qui li havia de dir que en dos anys recuperaria el tron de la patronal per decisió de la junta directiva i després de la renúncia de Jordi Mestre, del mateix equip, que al vendre bona part dels seus actius per la crisi aquest estiu va preferir baixar del càrrec a meitat de mandat. -Vostè va deixar el Gremi a dalt de tot quant a xifres d’hotels i turistes, i torna en el pitjor moment del sector a causa de la pandèmia. ¿Com afronta aquesta nova etapa? Amb el mateix ànim que quan vaig començar perquè la veritat és que el 1999 el sector no estava per tirar coets, havia viscut també una crisi. Fa dos anys va ser el moment perfecte per anar-me’n, semblava que donava un relleu fàcil, però després va arribar la tempesta. No obstant, ara torno amb il·lusió, m’estimula en positiu treballar davant les dificultats que viu el sector. Tinc l’avantatge de comptar amb un equip boníssim i que em seguirà en tots els projectes. -¿Per on començar amb un 40% d’hotels encara tancats i guerra de preus entre destinacions? Ara hem de treballar al 100% tot el que és promocional, anant de la mà de Turisme de Barcelona i la Fira. És absolutament necessari. Promoció, promoció i promoció. Cal anar a fons buscant el turisme de negocis, congressos i reunions, que ara és el més afectat i solia ser molt important a l’octubre. D’aquest mercat dependrà la recuperació dels hotels. -Els resultats de l’estiu semblen més positius de l’esperat, amb un 70% d’ocupació als hotels oberts. Hi ha hagut una flor d’estiu. El turisme d’oci ha arribat a base d’un gran esforç empresarial, de reduir tarifes al 50% respecte al 2019 per atraure turistes, obrir hotels i reactivar l’economia de la ciutat. Al final, l’agost ha tingut una ocupació correcta, tot i que pel que fa als preus ha sigut un desastre. S’agraeix que hàgim tornat a tenir turisme, però no era el que teníem abans. Sense aquestes ofertes, que permetien a viatgers del sud de França estar en un cinc estrelles amb esmorzar per a dos per 140 euros o un hotel de 3 o 4 estrelles per 60 o 70, molts no haurien vingut. Imagini el que pagaven a molts apartaments. Aquest turisme basat en les ofertes no és el que volem per a Barcelona. Si des de setembre no aconseguim visitants de negocis tornarem a la situació anterior de juny, i és el que cal evitar. «Cal fer promoció, promoció i promoció per recuperar el turisme de negocis i no tornar a tancar hotels». -¿S’atreveix a fer alguna previsió? Les reserves tornen a ser molt d’última hora perquè la gent sap que hi ha places d’un dia per l’altre. Fins i tot arriba alguna persona sense reserva i ve i pregunta. És necessari recuperar fires, ‘workshops’ i reunions per tirar endavant. Veiem que hi comença a haver una mica d’interès, però encara no es tanquen els grups... Som optimistes però encara és imprevisible, i del que passi aquests mesos dependrà que alguns hotels tornin a tancar o els tancats optin per no tornar fins al febrer, quan se celebri el Mobile World Congress. -¿Noten que creixi el ritme de reserves per a aquesta edició? Encara no. Confiem que es pugui celebrar al febrer i compti amb la presència de les grans companyies, però hi ha clàusules Covid-19 i molts no contractaran fins a d’aquí unes setmanes les seves habitacions. -Si aquests preus són insostenibles per al sector... ¿Quina és l’estratègia imminent? Arrosseguem pèrdues des de principis d’any. Intentarem apujar una mica les tarifes i veure com reacciona el mercat, tot i que seguirem un 30 o 40% per sota dels preus del 2019. I tot això en un moment en què hi continua havent pisos turístics il·legals, preus de batalla i l’espasa de Dàmocles del que pugui passar amb les llars compartides (habitacions per a turistes en pisos de barcelonins). Confiem que l’ajuntament sigui inflexible i confirmi que no ho permet. -Han viscut desavinences amb el consistori d’Ada Colau. ¿Se senten avalats en aquests moments? Econòmicament creiem que sí que ens van ajudar en la promoció, però cal vendre de nou la ciutat i hi ha molts altres temes vinculats a la imatge i serveis que són imprescindibles per atraure turisme de qualitat, de la neteja al civisme o l’urbanisme. No pot ser que es rebutgi una cadena de luxe com Four Seasons que ha dinamitzat tot el seu entorn de l’obrir a Madrid, on per cert els preus no s’han rebaixat tant, mentre que aquí alguns partits defensen ficar turistes sense control als domicilis. També hi ha molts problemes de gestió que ja venen d’abans del coronavirus. Serem capital de l’arquitectura..., ¿però quina ciutat mostrarem al món? No n’hi ha prou amb quatre edificis icònics, necessitem una ciutat ordenada, atractiva, en la qual sigui un plaer caminar. Vam ser molt estrictes amb les exigències del paisatge urbà en l’etapa de Maragall, vam estar entre les millors ciutats, però ja no. Hi ha problemes clars de gestió que cal solucionar. I de control, per exemple, de serveis com el de neteja. Per buscar un turista de qualitat cal oferir qualitat. -¿I què esperen del Govern? Que siguin conseqüents amb el que representa el turisme per a Catalunya, que es posin les piles i que vegin que tot això és un problema molt més gran que altres que intenten solucionar. -¿Quants empleats tenen encara en erto? Entre el 60% i el 50%, entre llocs de treball directes i altres d’indirectes, com el que es produeix a través dels proveïdors. -Amb menys ingressos i salta a la vista que menys personal, ¿pot veure’s perjudicada la reputació del servei en l’hoteleria local? En aquests moments, crec que qui ve amb aquestes tarifes no espera trobar tots els serveis d’abans de la pandèmia en cada categoria. Això millorarà a mesura que es recuperin els ingressos. «Barcelona necessita un projecte de ciutat, millorar la gestió i prendre decisions valentes» -El seu predecessor fins fa unes setmanes, Jordi Mestre, va veure en aquesta crisi una oportunitat per a ‘resetejar’ la ciutat i treballar per un turisme millor. ¿Opina el mateix? Si, però més enllà d’un pla estratègic de turisme és necessari un projecte de ciutat, que no tenim. Cal prendre decisions valentes sobre el que volem per a Barcelona. Madrid, Màlaga i València estan treballant molt la seva oferta cultural amb bons resultats. Aquí es parla molt però no es concreta. Si l’ajuntament no vol l’Hermitage, ¿què proposa? És més difícil omplir de contingut una cosa que no existeix que aprofitar aquesta proposta dotant-la de garanties. -Escolti, ¿sap quants hotels poden estar en venda a Barcelona? ¿Sobrevolen els fons el patrimoni hoteler de la ciutat? Molts empresaris escoltarien una oferta, tot i que no ho hagin posat en venda. Però que sapiguem en tot aquest temps hi ha hagut unes 15 transaccions, i gairebé sempre a preus prepandèmia. Hi ha fons comprant propietats, però mantenint la gestió hotelera prèvia amb unes condicions. Caldrà veure com evoluciona tot, però tenen confiança en la força de Barcelona de cara al futur.

Jordi Clos: «El turisme d’ofertes no és el que volem per a Barcelona»

El que fos 20 anys líder dels hotelers de Barcelona reprèn el càrrec després de la marxa de Jordi Mestre en un moment decisiu per rellançar el turisme local

El més llegit