Una placa al carrer d’Argenteria, on «va escurar els últims dies Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), de mare gitana d’obrera estirp» recorda des de 1994 al poeta de ‘La rosa als llavis’ reivindicant els seus orígens, en una de les escasses empremtes de la memòria del poble gitano a la capital catalana, per molt que per tothom és sabut que Barcelona té poder. Un any abans, el 1993, s’inaugurava a Gràcia la plaça del Poble Romaní, «la primera plaça dedicada al poble gitano a tot el món», reivindica amb comprensible orgull als 82 anys Ricard Valentí, que es presenta com el gitano viu «més antic» del barri, descendent d’una de les famílies «més antigues» de la Vila. «No de les famílies gitanes de Gràcia, no; de totes les famílies de Gràcia», puntualitza assegut al costat del seu net, d’idèntic nom i digne hereu de les seves lluites, vicepresident primer del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona i president de l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia, a la seu de la qual avi i net s’han refugiat de la pluja, per a l’entrevista per parlar sobre l’imminent canvi de nom de la plaça.