La Rambla recupera el pols a costa de tornar al model hiperturístic

Si hi ha un termòmetre de l’afluència turística de Barcelona és la Rambla. Mentre va estar deserta, els hotels i les icones locals estaven en consonància. Però en les últimes setmanes el tragí de bermudes i xancletes s’incrementa diàriament, amb dues conseqüències ben visibles: la reobertura de no pocs negocis (al voltant del 20% segueixen tancats o en traspàs, fet que suposa la meitat que a principis d’estiu) i la tornada accelerada al model hiperturístic que tant s’havia qüestionat des de la pandèmia. La reactivació econòmica treu de l’abisme, doncs, moltes empreses i treballadors, però el relleu comercial segueix el patró de sempre, i les cerveses i sangries gegants simbolitzen el consum forà a les terrasses, que foragiten el barceloní. La sensació de recuperació progressiva de viatgers ja era una certesa per als empresaris i passejants locals de l’eix, fins i tot abans que aquesta setmana transcendissin les dades d’ocupació hotelera de la segona quinzena d’agost. El Gremi d’Hotels de Barcelona la va situar en el 70%, com va informar aquest diari, però amb només la meitat dels llits de la ciutat operatius. Aquesta tornada, protagonitzada pel viatger de proximitat (nacional, francès, italià, belga...) s’exhibeix en tot el seu apogeu a la Rambla –que continua esperant una reforma mil cops demorada– com a lloc de pas gairebé obligat per al turisme popular. En donen fe terrasses plenes a les hores punta, passejants amunt i avall, botigues de ‘souvenirs’ reobertes i un mar de visitants de nou al mercat de la Boqueria. Un empresari de l’eix, que prefereix l’anonimat, explica que el volum de negoci encara és molt per sota del 2019, però que ha aconseguit «no perdre diners» després de mesos catastròfics. «No és un turisme de gastar gaire, però tenen ganes de ser a la Rambla», diu. Un esforç que va quedar curt La paradoxa de la qüestió és que durant els mesos de buit i penúria s’ha qüestionat una vegada i una altra el monopoli turístic de la zona, que ha generat una perversa dependència. Acostumat el sector a l’alça fins i tot a passar per sobre de la crisi econòmica que va irrompre el 2008, la pandèmia va demostrar la seva vulnerabilitat. L’últim any s’han impulsat campanyes per atraure els barcelonins, promovent actes culturals i gastronomia a preus continguts. Però la realitat de la demanda s’imposa i quan ha desembarcat el ‘business’ sense fronteres, les escenes tornen a ser les de qualsevol agost abans del coronavirus. «Hi ha una inèrcia de molts anys», afirma Fermín Villar, president d’Amics de la Rambla i instigador de bona part de les activitats que es van impulsar després del coronavirus per mirar de reconquistar la població local. La recent campanya que incitava a «baixar a la Rambla va ser un èxit, però van ser només quatre setmanes i no poden compensar una trajectòria de 20 anys», afegeix. Tampoc hi ha manera de controlar l’oferta qualitativa que impulsa cada operador. Ni rubor al servir dos gots enormes de refresc d’aixeta i plens de gel a dos nens petits, com es torna a veure aquests dies en força establiments. La bona notícia és que si cap nova onada de Covid ho impedeix, el Tast a la Rambla tornarà aquest any a principis d’octubre, com a gran reclam gastronòmic en l’àmbit de ciutat, anuncia. Tampoc sembla que sigui possible filtrar els relleus comercials de cara a guanyar una mica d’identitat local. El mercat immobiliari imposa la seva tirania, que es tradueix en el fet que els alts lloguers del transitadíssim viari no estan a l’abast de qualsevol producte, ni molt menys d’un emprenedor amb idees. Gerard Marcet, soci fundador de la consultora immobiliària Laborde Marcet, explica que el mercat d’aquesta primera línia comercial va tocar fons el primer any de pandèmia, amb caigudes en les noves rendes d’entre un 40 i 50%, mentre que després els lloguers es van firmar al voltant d’un 20% per sota de la prepandèmia, i encara no s’han recuperat. El volum turístic (i de divises) del 2019 encara trigarà. No obstant, «a mesura que sortim de la crisi sanitària, els propietaris són més reticents a abaixar preus». D’aquesta manera, el recanvi sol donar continuïtat a un mateix estil de comerç que pugui generar vendes capaces de mantenir-lo. L’expert assegura que sempre hi ha operadors disposats a aterrar en aquest cor i captar el creixent «optimisme» sobre la tornada a la normalitat. Tancaments i nouvinguts El tancament d’una de les botigues de souvenirs de la Rambla ha donat pas a una altra de gairebé igual. Només que aquesta vegada el nou titular ja operava en un carrer secundari i ara ha vist l’oportunitat d’ubicar-se millor a un preu més assumible que fa dos anys. Es donen fenòmens perversos com el final de l’eix, on el districte de Ciutat Vella va posar traves a noves terrasses en un moment que l’aforament a l’interior era ruïnós. Com a conseqüència hi va haver tancaments com el del restaurant Ultramarinos (que havia apujat el llistó de la zona) del Grup Lombardo. El nou inquilí és un pub irlandès d’un grup internacional que sens dubte genera llocs de treball, però afegeix activitat nocturna i més brindis a un àmbit ja saturat. Villar corrobora que hi ha interès per contractar els espais encara tancats a la Rambla, tant per fer exactament el mateix que abans, com per apostar per alguna cosa amb «més retorn», sobretot en l’apartat de la restauració. Per molt que s’aspiri a dignificar l’oferta, les marabuntes de visitants inciten a pensar en fórmules ràpides i de molta rotació de clients. No hi ha més a veure com està aquests dies la Boqueria, ocupada un altre cop –almenys a estones– per estrangers tan àvids d’una foto amb el mòbil com de devorar in situ fuet en paperines, croquetes o gots de fruita tallada, de nou omnipresents. Enrere queden mesos en què els únics clients eren barcelonins que es retrobaven amb l’històric recinte, fent la compra tradicional, i en què molts van abaixar la persiana temporalment perquè amb prou feines facturaven sense restaurants per proveir, o sense viatgers cap a qui havien enfocat el seu model de negoci. El seu president, Salvador Capdevila, recorda que a l’agost la ciutadania desapareix i no hi ha més públic que l’internacional. Puntualitza que no hi ha hagut traspassos i que algun operador «s’ha reciclat» per enfocar-se menys en el turista. Amb els cotitzats bars del mercat un altre cop plens, el projecte imminent de renovació de clavegueram i, per fi, el canvi de terra previst per a l’any que ve, tots s’encomanen a deixar enrere aquella etapa que sembla ja irreal però que hauria d’haver deixat empremta.

La Rambla recupera el pols a costa de tornar al model hiperturístic

Una cinquena part dels negocis segueixen tancats, però l’afluència de viatgers aquest estiu ha tornat a reanimar el vial i la Boqueria

Tornen les cerveses i sangries gegants per al client de fora, tot i que es reprendrà el gran muntatge ciutadà del Tast a la Rambla

El més llegit