El meu gos és skater | VÍDEO

Tots els que el veuen desenfunden el mòbil a velocitat de ‘cowboy’ de pel·lícula. Això és una proesa a la plaça del Macba de Barcelona, un ecosistema urbà que faria caure de cul un antropòleg. Entre les hordes de skaters, últimament se n’albira algun de quatre grapes. No, no és cap turista de ressaca. Les càmeres persegueixen una taula amb nom: Compa, es llegeix quan se li dona la volta. Ell ni s’immuta. No és dels que posturegen de reüll. Puja a la taula amb la confiança d’un dibuix animat, es dona impuls amb la pota, gira l’skate amb la boca quan se li bolca. Al veure aquest gos són els humans els que deixen anar «¡buf-buf!». Fa l’efecte de tenir menys preocupacions que el Pancho, el gos de la loteria. Es deixa acariciar amb mirada de famós resignat. És barreja de border collie i setter. La mateixa cara de bon jan que la Lassie. Va complir dos anys la setmana passada. La major part els ha passat sobre rodes. Es diu Compa. Compatineta, a Instagram. «M’agrada l’skate i la vida canina», resumeix la seva minibiografia. Se’l sol veure darrere del Macba, a les Tres Xemeneies o pel port. Fa temps que té taula pròpia amb el seu nom. «Aquí l’skater és ell», afirma l’amo. El Pablo ni tan sols sap patinar. «Jo vaig amb bicicleta», riu. Pablo Arias és l’humà que va corrent darrere d’aquest gos rodador. Fa 20 anys que és a Barcelona, però manté intacte l’accent argentí. Solia organitzar esdeveniments quan les discoteques no eren una espècie en extinció. ¿Com ha aconseguit tenir un gos skater? «No vaig fer res –promet–, simplement li agrada». Es nota tot just veure’l: el gos mira les taules amb la mateixa cara de felicitat que una piloteta. «Allò de donar la volta al skate –assegura Pablo– ho va aprendre ell sol». El Compa, com qualsevol gos estàndard, sempre ha lladrat als patinadors que es creua. «Vam pensar que era perquè no li agradaven», diu el Pablo. Fins que un dia en va frenar un. «Se li va posar al mig –explica l’amo–. L’skater es va emprenyar, va deixar el patinet i el gos s’hi va pujar i va pirar», riu. «Allà ens vam adonar que de fet li agradava». I el Compa va començar a patinar. «A la seva manera –explica el Pablo–. Es va anar perfeccionant amb el temps. Des del principi, ja entenia que allò de la pota era important, tot i que no sabia com. Es posava sobre l’skate i feia així [imita amb la mà el moviment de donar-se impuls rascant la taula]». L’amo –assegura– només «va posicionar» el gos. Li va posar tres potes sobre la taula i li va indicar com impulsar-se amb la quarta a terra. «I ell, com que és molt llest, ho va agafar de seguida», afirma el Pablo. No l’entrena, no. «Jo només vull que sigui feliç i faci el que vulgui –apunta–. Que ell, si es perfecciona, ho faci de manera natural». Avui el Compa borda amb més entusiasme que un tertulià. Li ha robat a la seva companya de pis un ‘longboard’ (una taula més llarga). «¡Amunt!», li insinua el Pablo per fer-li un vídeo. El gos l’ignora amb la mateixa destresa que Chabelita quan li posen un micro sense cobrar. El Compa –avisa el Pablo– només patina quan li dona la gana. «I li dona la gana quan no li dic res –riu–. És quan recordo Hitchcock. [«Mai rodis ni amb animals ni amb nens»]. Crec que el problema és això de ‘rodar’ –afegeix–: exigir-li a un nen o a un animal una cosa que no li importa». Amb prou feines posa la pota a la taula –el Pablo ho té assumit– es torna a formar un enrenou de mòbils al voltant. «Però més enllà que és el gos que va en skate –puntualitza l’amo–, és el gos que dona il·lusió a la gent. Com qui veu un truc de màgia –compara–. Veus la gent amb un somriure de nen». El minipinscher viral No és l’únic gos que va amb skaters a Barcelona. A les xarxes de Macbalife –epicentre de les piruetes amb patí de la plaça– s’hi sol veure el Gypsy. Ell no puja a la taula –encara no–, però s’ha fet viral passejant amb el seu amo skater: fa uns salts que ni la mascota de Spiderman. És un minipinscher. Un dòberman en miniatura. Té quatre anys i mig i amb prou feines ocupa el mateix que dues mans. És igual, et borda amb la confiança d’un santbernat. Va pels quatre quilos. «El veterinari m’ha dit que està gras –riu el Mario–. La quarantena». Mario Cano parla amb la mateixa represa que roda en el seu skate. Té 28 anys, va començar a patinar amb 10. Va arribar de Colòmbia en fa 20. És skater i ‘filmmaker’. Tant grava vídeos professionals com exerceix de guia turístic sobre una taula. Va a tot arreu amb el seu skate i el seu minipinscher. Sí, fa temps que el Gypsy va aprendre a córrer al costat de la taula amb distància de seguretat. El gos no li ha sortit skater. Al Gypsy li va més el salt de llargada. Encara continua multiplicant visualitzacions un vídeo viral en què vola amb alentiment sobre un enreixat de carrer de la Barceloneta. Només a The Berrics (plataforma internacional de skateboarding) porta més de mig milió de reproduccions. Ara es presenta com a «model» a Instagram. Continua sense pujar a un skate. «Però hi podria pujar –assegura Mario–. Hi ha un truc: diuen que si deixes el gos unes hores en una habitació en què no hi hagi res, només l’skate, ell mateix per avorriment hi pujarà a sobre». Hi ha uns quants tutorials a Youtube amb què ensenyar a patinar el gos. El Mario no els seguirà. «Nooo –renega l’amo-. Jo el deixo ser ell mateix». ¿Que què més sap fer Gypsy? «Riure», diu el Mario. «Riu quan ha fet una cosa dolenta». Doncs sí –l’amo ho confirma amb un vídeo–, aquest gos ensenya les dents millor que la Pantoja en els seus bons temps.

El meu gos és skater | VÍDEO

Entre les hordes de skaters del Macba de Barcelona, últimament se’n veu algun de quatre grapes. No, no són turistes de ressaca. Al veure aquests gossos són els humans els que deixen anar «¡buf-buf!»

El més llegit