barcelonejant

Si tuiteges, no condueixis

El debat sobre l’urbanisme tàctic retorna aquesta vegada al minúsucl carrer de Taxdirt perquè si a l’anticolauisme sobre rodes no li agradaven els blocs de formigó, sembla que als bancs de fusta, tampoc

Carrer Taxdirt, una pequeña calle de Guinardó, sitúa bancos al nivel de la calzada. / Simone Boccaccio (EPC)

Agafin-se fort. Literalment. L’escenari és Taxdirt, un minúscul carrer del Baix Guinardó que rendeix homenatge a la suposada última heroïcitat de la cavalleria espanyola fa 102 anys al nord de l’Àfrica. Aquell episodi bèl·lic mereixerà després una breu mirada. La batalla ara és una altra. Fins i tot la munició feta servir és diferent, Twitter i aquesta pólvora que alguns anomenen cunyadisme. «Eslàlom de bancs a Barcelona. Quan creus que ho has vist tot, l’equip d’Ada Colau continua innovant». Era el text que acompanyava un vídeo gravat des de l’interior d’un cotxe. Els blocs de formigó que fins i tot fa ben poc hi havia en una part de la calçada per protegir la porta d’accés a l’Escola de les Aigües han sigut substituïts per bancs per asseure’s. No agradava el formigó, tampoc els bancs de fusta. La causa, sembla, és que, perquè els cotxes respectin la limitació de 10 quilòmetres per hora, són obligats a realitzar una suavíssima xicana abans de desembocar al carrer de Sardenya. Els bancs, que primer són a l’esquerra, passen a ser a la dreta després. Ni tot i així ningú respecta aquest límit de velocitat, ni tan sols qui va gravar el vídeo.