És l’hora de dinar a l’habitació d’una pensió dels afores de Barcelona. Una família reescalfa un pollastre arrebossat amb patates fregides en un microones. La llar està formada per una mare, les seves dues filles (una d’elles adolescent) i el seu net de tres anyets. Viuen en menys de 10 metres quadrats, amb dos llits i un armari. «Fa que estem així quatre mesos, però hi ha persones que fa més d’un any», afirma l’àvia, que a més, té problemes d’esquena. Com ells, cada mes prop de 2.000 persones viuen en pensions de Barcelona pagades per l’ajuntament. «És millor que ser al carrer o en una barraca», afirmen molts resignats. Els treballadors socials lamenten haver-los de donar aquesta solució. El consistori admet que no és la resposta digna que necessiten els seus veïns més vulnerables, especialment els nens, però atribueix el problema a l’escàs parc de vivenda social, competència de la Generalitat. Mentrestant, des de fa dos anys diverses filials del Grup Barceló facturen desenes de milions d’euros buscant sostres per als més vulnerables.