És l’hora de dinar a l’habitació d’una pensió dels afores de Barcelona. Una família reescalfa un pollastre arrebossat amb patates fregides en un microones. La llar està formada per una mare, les seves dues filles (una d’elles adolescent) i el seu net de tres anyets. Viuen en menys de 10 metres quadrats, amb dos llits i un armari. «Fa que estem així quatre mesos, però hi ha persones que fa més d’un any», afirma l’àvia, que a més, té problemes d’esquena. Com ells, cada mes prop de 2.000 persones viuen en pensions de Barcelona pagades per l’ajuntament. «És millor que ser al carrer o en una barraca», afirmen molts resignats. Els treballadors socials lamenten haver-los de donar aquesta solució. El consistori admet que no és la resposta digna que necessiten els seus veïns més vulnerables, especialment els nens, però atribueix el problema a l’escàs parc de vivenda social, competència de la Generalitat. Mentrestant, des de fa dos anys diverses filials del Grup Barceló facturen desenes de milions d’euros buscant sostres per als més vulnerables.
La problemàtica de la vivenda
La cara B dels desnonaments: (mal)viure en una pensió
En quatre anys s’han triplicat les persones, inclosos nens i adolescents, que viuen en pensions pagades per l’Ajuntament de Barcelona perquè han perdut la seva vivenda
Els treballadors dels serveis socials insisteixen que aquestes solucions afecten negativament el desenvolupament físic, mental i acadèmic dels menors

Temes:
El més llegit
- Un cardenal acusat d’encobrir delictes de pederàstia participarà en el ritu del tancament del taüt del Papa
- L’ala dura del conclave augura un cisma si s’elegeix un papa continuista
- El glop d’‘aigua’ que gairebé mata un home a Vigo: «En segons vaig notar que em cremava viu per dins»
- Barcelona aprova la reforma de la Masia del Barça malgrat la investigació de la Fiscalia
- La Policia Nacional expulsa 24 multireincidents amb més de 200 detencions per homicidi, robatori o agressió sexual