Si hi ha una cosa que es pot i s’ha d’agrair al periodista Andreu Merino és l’honestedat amb què ha escrit ‘La ciutat sense veïns, víctimes i botxins a la Barcelona de l’especulació immobiliària’ (Saldonar, 2021), escrit a cara descoberta des de la primera pàgina fins a l’última (la cuidada portada està il·lustrada amb la imatge de quatre voltors amb les ales obertes). Un posicionament clar que acompanya amb infinitat de dades, lleis, decrets, normes, tractats internacionals i sentències, amb un objectiu clar: explicar com hem arribat fins aquí, mirant sempre cap amunt per assenyalar «qui fa girar la roda de l’especulació a la ciutat». «Si cada dia surt gent als mitjans explicant les seves desgràcies; que els estan a punt de treure de casa o que ja els han fet fora, és, primer, perquè hi ha algú que és la part activa, que fa que això passi i després, perquè hi ha jutges, poders polítics, etcètera, que, o van de la mà dels especuladors, o no fan tot el que haurien de fer per garantir el dret a la vivenda», resumeix.