Portava un paper amb un guió preparat, però quan va pujar a l’escenari el que li va sortir va ser doblegar-lo, guardar-lo i treure «el que tenia aquí; el que em fa mal», diu recolzant la mà sobre el pit. «No el que està remarcat o en negreta, per sentir un ‘ohhh’ del públic, sinó el que m’explica la gent que em trobo cada dia al carrer; la que em pregunta com estic, la que em diu que ha trobat a faltar el meu cuscús», prossegueix emocionada Zohra Chafedi, pregonera de l’última festa major del Poble-sec, la més diürna i breu de la història. «No soc una persona ni famosa, ni política ni artista; soc una persona del carrer, que viu molt al carrer, per això vaig preferir parlar del que m’expliquen cada dia pares, mares i fills», assenyala asseguda en un banc de Nou de la Rambla.