La primera vegada que van veure que la ‘transformació’ –qui diu transformació, diu erradicació– de la Colònia Castells anava de debò va ser l’any 1999, al llegir un article de Maria Eugenia Ibáñez en aquest diari en què explicava que es començava a moure el pla per convertir la vella colònia de casetes baixes aixecada el 1923 als terrenys de la família Castells a les Corts en una «gran zona verda». La notícia va fer saltar les alarmes entre el veïnat, que sabia que estava afectat des del PGM de 1976, però fins aquell moment no van ser conscients que la cosa anava de debò. «Va ser llavors quan va començar l’organització veïnal per passatges. Es va buscar un portaveu de cada carrer perquè tot el veïnat estigués representat en la negociació», recorda Adela Agelet, secretària de l’associació de veïns, mentre passeja pel passatge de Piera, ara com ara l’únic dempeus del que al seu dia va ser una singular barriada amb vida pròpia.