Sardines amb Jesús de Polanco, pernils amb Enrique Tomás

El periodista Juan Cruz va venir dilluns a Barcelona per parlar del seu llibre ‘Ciudadano Polanco’ (Penguin Radon House) i resulta que el gran protagonista de la presentació no va ser ni Cruz ni Polanco. L’estrella absent va ser Antonio Franco, fundador i director d’aquest diari durant més de 20 anys. A Cruz l’acompanyaven Marius Carol i Lluís Bassets, que, com a bons deixebles de Franco, no van deixar de citar-lo i elogiar-lo. Carol va explicar que cada vegada que Polanco venia a Barcelona visitava la redacció d’‘El País’ a la Zona Franca i que després sopava amb Franco. Doncs, en una d’aquelles nits, després de tancar l’edició, el director li va proposar una sèrie de restaurants que prèviament li havia aconsellat Marius. No obstant, l’editor preferia anar a un bar de Sant Andreu... Així que, davant la sorpresa de Franco, van pujar al cotxe, en aquell temps tots els directors de diari tenien xòfer, i van anar a la recerca d’un bar desconegut. El van trobar i allà van sopar uns entrepans que Polanco havia descobert en la seva etapa de venedor de llibres. Molt abans, és clar, de fundar l’‘imperi Prisa’. Un detall que demostra que don Jesús mai va oblidar els seus orígens. «Va ser bestial, em comenta Franco per telèfon, i és que Polanco era un home seriós, fidel als seus principis, un fenomen. Això de Jesús del gran poder no és cert». I Antonio es deixa anar: «Mira, quan van atemptar contra Hipercor, Cebrián estava de vacances i jo exercia de director de tot ‘El País’. Aquella nit, les pressions d’El Corte Inglés per desvincular el seu nom del d’Hipercor van ser molt fortes, així que vaig decidir escriure personalment la crònica. Abans vaig trucar a Polanco i em va dir que fes el que considerés oportú. Doncs a les vuit del matí ja m’estava felicitant. ‘Gràcies, però tindràs un problema amb ells’, li vaig dir jo, i em va contestar que aquest ja no era el meu problema». Ficats en matèria li pregunto com un director pot sobreviure a Aznar, Pujol i Núñez alhora. «Sempre he anat de cara i he tingut la sort de saber triar els patrons», comenta amb la seva ironia habitual. Per cert, respecte a Núñez, que no era del seu grat, explica que una vegada va haver de parar un motí entre diversos periodistes per carregar-se’l. «Doncs sí, vaig avortar una revolta perquè no crec que sigui tasca dels periodistes». En fi, que Juan Cruz narra de forma magistral i detallada la vida de Polanco, però penso, sincerament, que Antonio Franco també ens deu un llibre sobre la seva extensa i fructífera carrera periodística. «Digues-l’hi, digues-l’hi», m’exigeix el seu amic, Emilio Pérez de Rozas. Doncs queda dit. Com queda recollida la llegenda que a Franco li encanten els entrepans d’escopinyes. Més que un botiguer I si Antonio Franco continua estimant la seva professió, no conec cap altra persona que senti la seva com l’empresari Enrique Tomás. Va començar en una parada del mercat de la Salut a Badalona i ara ven pernil a més de 10 països, té obertes més de 100 botigues i dona treball a 500 persones. La pròxima que s’inaugurarà, abans de Nadal, serà en ple passeig de Gràcia. En aquest cas serà un nou concepte denominat ‘Foodies’ i allà es vendrà pernil, oli i allà els grans xefs d’aquest país tindran un espai per vendre els seus productes locals. Així ho va explicar en una videoconferència amb l’Associació de Fabricants i Distribuïdors (AECOC). I és que Enrique Tomás, de 54 anys, continua sent un emprenedor imparable. Ha superat la crisi a base de treball i continua innovant. Ara ha contractat el psicòleg Rafael Santandreu per pujar el nivell de felicitat dels seus treballadors i ja prepara, al centre de Badalona, un espai de reflexió perquè diversos experts parlin sobre l’equilibri social de la societat. Dic que no para perquè aquest dijous ho vaig viure amb ell. Conferència, reunió, menjar, reunió... M’ensenya la seva agenda i està plena, però se sent afortunat. Em recomana el llibre ‘El arte de no amargarse la vida’, de Santandreu, mentre explica que va acabar l’EGB i poc més o que el ministre Alberto Garzón hauria d’haver callat en la polèmica de la carn. En fi, que si tothom sentís la mateixa passió i entusiasme que Enrique Tomás, segur que aniríem millor.

El més llegit