Jordi Piera es recorda plorant d’impotència davant l’avenç de les flames en el pendent nord de Collserola. Era l’11 d’agost de 1994, en un any d’incendis nefastos a Catalunya. Setmanes enrere havien cremat prop de 50.000 hectàrees al Bages i al Berguedà, en un estiu en què van arribar a declarar-se 60 focs, 12 d’ells de grans dimensions. Entre els de menor volum hi havia el que va afectar el pulmó metropolità, que en aquells 12 mesos va perdre un total de 254 hectàrees. Al de l’11 d’agost es van perdre 150 hectàrees que van tardar molt a ser aturades perquè la majoria d’efectius eren al Montseny i a la Selva, on dos incendis s’havien unit arrasant unes altres 9.000 hectàrees. Records tristos, els d’aquest guarda forestal, el més veterà del parc natural barceloní. Imatges que li venen a la memòria a l’observar el precari estat dels pins, secs per sota de la copa, verds en l’altura; senyal inequívoc de sequera. «Estem en alerta màxima», diu.